el caixer automàtic

Mentre ella busca la seva  tarjeta de crèdit per tots les racons de la seva gran bossa, ell entra.

Alhora, tots dos, introdueixen la tarjeta.

“Treure diners”, marquen ell i ella unificant dos pips molt sonors.

“pip, pip, pip”, a la vegada s’escolten els 100 euros seleccionats a tots dos caixers.

Ella pensa que potser ell  també surt de festa aquesta nit, potser necessita  tants diners com ella que ha d’anar per sisena vegada aquest any a una despedida de soltera.

També alhora marquen, com si es tractés d’una cursa de sincronització de caixer automàtic, els quatre nombres del pin secret. Ella la data del naixement del seu germà petit, ell el que  li va venir donat que  tant li ha costat recordar.

Ell troba ridícula i alhora inquietant aquesta compenetració i decideix trencar-la. Ella troba ridícula i alhora inquietant aquesta compenetració i decideix trencar-la. Tots dos consulten quants punts tenen de “La Caixa” per allargar el temps. Ella persegueix una maleta amb rodes, ell és el primer cop a la vida que consulta quants punts  té.

Ella veu que ell allarga l’operació i amb rapidesa selecciona “Salir” ,“no, no deseo ninguna otra operación”, i retira la tarjeta. Ell, sempre alhora, fa el mateix.

Es miren, somriuen.

Ell fa temps que no té cap història, la noia sembla guapa, no perd  res, per provar-ho… tanta compenetració deu voler dir alguna cosa.

Ella fa temps que no té cap història, el noi sembla mono, no perd res per atrevir-se a  dir-li alguna cosa…tanta compenetració deu voler dir alguna cosa.

Coincideixen a la porta. Moment d’aquells “ passes tu o passo jo”. Somriures amb la mirada baixa…