La meva amiga Mar, també mestra, m’ha fet arribar una anècdota molt bona.
Una mestra al primer trimestre de P3. Un bon matí toca anar a classe de psicomotricitat i els nens/es es preparen: treient-se la bata i les sabates. Resulta que la Maria, una nena un xic despistada, només es treu la bata. La mestra deixa un temps prudencial per a què reaccioni, veient els altres, i es tregui les sabates, però no és així… Finalment, és l’hora de començar la classe de psico i la mestra li diu:
– Maria, descalça’t.
La nena posa cara de no entendre res, però fa cas de la mestra i es baixa les calces!!!
Anuncis
JAJAJA, deuria flipar la pobre nena “i per què jo?”
Només vull que quedi constància que et vaig llegint, estàs aconseguint un bon blog!
gràcies Susi!
Quina gràcia!!
La lògica infantil sovint és massa lògica per a nosaltres.
No ho puc evitar, aquesta també la explicaré… és molt bona!
Jajajaja boníssima! El millor, però, el que li devia passar pel cap a la pobre Maria!