Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 21/12/2010

Estic malalta

Estic malalta.

Al llarg de la vida estem molts cops malalts. De petita jo crec que tenia unes angines mensuals, deprés, s’han anat espaiant, tot i que unes cada any no me les treu ningú. I a part de les angines hi han hagut moltes altres coses: grips, varicel.la, otitis, post-operatoris, treta de queixals dels seny, post-part…diferents moments en els que necessites ser cuidat.

Hi ha bons malalts i mals malalts. Jo no crec que sigui mala malalta, però sí pesadeta, perquè quan tinc febre estic molt tova i ploro (símptoma que deu tenir un punt genètic perquè la meva cosina tinc constància que el comparteix). Però també hi ha molts tipus de cuidadors i avui m’agradaria rendir un petit homentatge als meus principals cuidadors.

La meva àvia Montserrat era la cuidadora que deia el que volia sentir el malalt (sobretot a l’època d’institut que qualsevol excusa era bona per faltar a classe):

–          Ai nena! Què tens? Una mica de mal de coll? No vagis a classe eh?

–          Nena està plovent molt, perquè no et quedes?

I allà et quedaves, acurrucada al sofà, sentint-te menys malament perquè algú t’havia declarat malalta, encantada de la vida.

La meva àvia Josefina és la dels mil trucs. Els sap tots i potser no li fem prou cas: fes “gargares” d’aigua amb farigola, pren llet calenta amb mel, posa’t unes tovalloles fredes, pren molts iogurts… És una cuidadora atenta que et porta caramels i pernil en dolç quan és veritat que és el que et ve més de gust al món.

El meu pare és el cuidador eficaç. Et posa un coixí sota el cap quan el necessites, et posa un coixí als peus quan el necessites, t’omple el vas d’aigua, t’acosta les medecines, et fa un arròs bullit, et fa un massatge, t’apropa el “mandu” de la tele…sempre pendent de tu, s’avança a les teves peticions.

La meva mare és una cuidadora emocional. Fa una companyia distretíssima, tot i que es pot veure la teva aigua del vas;  S’estira al teu costat i et va preguntant com estàs. Et cuina el que et vingui de gust i té molt “aguante” passant nits en vetlla oferint sigui l’hora que sigui la mateixa distreta conversa.

La Bolis té una mica de tots dos. Et pot robar menjar de la teva safata d’hospital i , també, molt empàtica, acostuma a ficar-se amb tu al llit (també acostuma a estar malalta després teu), però alhora està disposada a satisfer tots els teus desitjos de distrecció, alimentaris o de “caprichus” (recordo en especial unes “xuxes” i uns croissants de xocolata hores després de parir)

L’Oriol ha anat aprenent l’ofici de cuidador. La primera vegada que vaig estar malalta vivint junts recordo pensar…i les meves torrades de pernil dolç? I la conversa a mitja nit? Però tu! ha anat millorant millorant i aquesta vegada ho ha brodat. Ha assumit les meves tasques domèstiques (àrea de la cuina i compra), m’ha ofert conversa, termòmetre i medecines a mitja nit, s’ha ocupat sempre ell del nen, m’ha mimat molt…ideal.

En fi, que gràcies a tots. Estic malalta però tinc bons cuidadors.

 

Read Full Post »