Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 29/12/2010

Totes les parelles tenen un llenguatge propi. Paraules d’aquelles que només entenen entre ells (algunes són bastant ridiculetes, no ens enganyem). Paraules inventades. Dins una família, en un grup d’amics, sovint també hi ha paraules inventades que només són comprensibles entre els membres d’aquell grup. Al meu grup d’amigues, en tenim una: “Tolem”, que un dia d’aquests ja us explicaré.

Doncs “Cascu” és una d’aquestes paraules inventades però a nivell de poble. Una paraula autòctona de Viladrau. No sé exactament qui la va inaugurar però crec saber quin és l’origen.

Un dia, fa quatre o cinc anys, algú jove de Viladrau enlloc de dir “ens han venut la moto”, va allargar la frase dient “És que ens han venut la moto i el “cascu” i tot!”, de tant gran que havia estat l’enredada (que no recordo en què consistia).

D’aquí va sorgir la frase “Marxem amb el “cascu” ben lligat” quan, per exemple, et foten una gran clavada en un restaurant, quan no has pogut fer una cosa que et proposaves…

I d’aquí ja es va simplificar a “Quin “cascu”” o “vaya cascu” que serveix pràcticament per tot.

Un “cascu” és estar malalt, és no poder anar a un lloc on volies anar, és no poder agafar un avió perquè hi ha vaga, és perdre una mà de poker que semblava guanyada, és que se’t punxi una roda del cotxe, és que aquests dies de vacances no fan “La Riera”, és anar a Ikea i que estigui esgotat el que venies a buscar….és tot el que no surt com volies que sortís.

A Viladrau tothom coneix la paraula “cascu”; petits, mitjans i grans. La meva mare, a través nostre, ja l’ha incorporat al seu vocabulari.

Una paraula que fa uns anys no existia i s’ha tornat tant imprescindible!

“Quin cascu”! avui tenia una festa però el meu fill està malalt. Què hi farem!

Read Full Post »