Els “rutadós” (rotuladors)

Fa uns dies estàvem amb la meva germana al sofà de casa parlant, convençudes que el meu fill, d’un any i mig, estava fent la migdiada a la seva habitació. “De repent” vam sentir uns sorolls i vam anar a l’habitació del Guim. El tio, havia pillat un rotulador d’una caixa d’una estanteria i havia decorat els seus llençols amb unes llargues línies de rotulador marró.

–  Qui ho ha fet? – li vaig preguntar, senyalant les ratlles pintades.

– la Boli (Bolis)- va dir acusant a la meva germana (present) de la “gamberrada”!

Quan va arribar el seu pare i li va fer la mateixa pregunta: Qui ho ha fet això?

– La mami.

Finalment, amb el cap baix, va reconèixer que havia estat el “Vim”.

Vaig trobar molt fort que a aquesta curta edat ja ens intentés fotre la pirula!

Doncs ahir, el vaig deixar pintar amb rotuladors: sobre paper i sota control. Després de donar per acabada l’obra d’art, els vam endreçar. Un rotulador es devia quedar a terra i el tio es va agafar un rotulador destapat a “modu” de “osito” de fer companyia i es va estirar al sofà a jeure la seva malaltia.

Quan ens en vam adonar, el sofà estava ple de guixades blaves, el coixí també, el pijama també, les mans del Guim també….un DESASTRE amb majúscules!

Aquesta vegada quan el vam interrogar:

– Qui ho ha fet?

Va respondre:

– el “rutadó”.