Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for gener de 2011

Pere Calders va escriure moltes cartes d’amor a Rosa Artís-Gener. La seva, però, no va estar una història d’amor gens fácil. Us poso en antecedents.

Pere Calders va coincidir de petit amb els germans Artís-Gener a l’escola. De fet, anava a la classe amb l’Avel.lí (més conegut posteriorment com a Tísner) ja que eren de la mateixa edat. Quan l’escola es convertí en mixta (any 1923) també hi va entrar la Rosa. Precisament aleshores s’esdevé una anécdota premonitòria. “Els alumnes de l’escola, mentre esperaven l’hora d’entrar-hi, feien rotllanes a la vorera. Un dia una colla de nenes comentaven que si una d’elles aconseguia girar l’anell d’un noi, de manera que el segell quedés a sota, quan serien grans es casarien. En sentir això, la Rosa Artís s’acostà a la colla on hi havia Pere Calders i li va girar l’anell. El noi va fer una ulls com unes taronges, perquè no sabia de què anava. Qui ho havia de dir que aquella juguesca d’infants es faria realitat!”

Primo de Rivera fa clausurar l’escola l’any 1924 i tot i que Calders i Tísner segueixen la seva amistat i estudien i treballen junts, Pere i Rosa están molts anys sense veure’s. Calders es casa amb Mercè Casals.

“Un dia, a l’estiu del 36, la Rosa va anar a la redacció a portar un paquet pel seu germà i Calders va quedar admirat de la seva bellesa.”

Acabada la guerra la familia Artís (o el que queda d’ella, ja que han mort un germà i una germana de la Rosa) es trasllada Mèxic. Pocs dies després també arriba a Mèxic Pere Calders. Així que la Rosa Artís-Gener i el Pere es retroben allà.

El matrimoni de Calders ja no funciona però, és clar, era una època difícil per divorciar-se. La Rosa s’ha fet amiga de la Mercè, la dona de Calders, qui  detecta perfectament, i fins i tot tolera, la relació amorosa que es va establint entre la seva amiga i el seu marit.

Així que Pere i Rosa mantenen una relació, secreta però coneguda per tothom, durant anys. Calders, en un principi, no vol deixar la seva dona, entre altres coses per no allunyar-se del seu fill, llavors petit. La familia Artís no veu la relació amb bons ulls ja que Pere és un home casat.

No és fins l’any 43 que Calders aconsegueix els tràmits del divorci. Rosa Artís explica així els fets:

“Van tardar potser un parell d’anys a donar-li. I un dia en Pere va anar al jutjat i el van avisar que ja podía anar a buscar l’acta de divorci. Llavors va fer la sol.licitud de matrimoni i va dir “¿Cuándo me puedo casar?” I li van dir “Cuando usted quiera, mañana si quiere”.I el Pere va dir: “Y hoy, ¿No?” Si quiere hoy, a las once”. I això era a les nou del matí. Aleshores em va telefonar i em diu: “Rosa arregla’t que a les onze ens casem. “Dic: Quèèè?” I així em vaig casar sense estrenar unes mitges ni res.

Rosa Artís i Pere Calders, finalment, van ser feliços i  van tenir tres fills.

Hi ha doncs, moltes cartes d’amor de Calders a la Rosa. Moltes, de quan vivien un amor clandestí . Us en transcric algun tros.

 

“A vegades, si sorprenc una mirada teva que respon el que pregunten les meves, he de fer un esforç per no abraçar-te, perquè arribo a oblidar que hi hagi altres persones a prop nostre. No tinguis por, però, no deixis de mirar-me, perquè aquestes visites curtes a casa teva vinc a cercar els teus ulls i a tractar de llegir-hi alguna cosa que mantingui latent el meu afany”

“Jo no participo gens del teu seny i quan evoco la teva imatge, que és sempre, et tinc amb mi i et beso. Si sabéssis els petons que he fet a la piga que tens a prop de la boca!”

“Un dia més sense veure’t ni parlar-te! Els dies aquests els descomptaré de la meva vida i els afegiré a la columna del temps perdut”

“T’estimo, t’estimo tant que el meu amor ja no em cap a dins i em surt a la cara”

El millor, és que un cop casats la correspondencia segueix i té la mateixa passió:

“Que vas errada si et penses que no t’enyoro com un lladre! Ets adorable, besable, mossegable i una infinitat de coses acabades en “able” que no es poden dir per carta, i gairabé ni de paraula. T’estimo més cada vegada perquè cada vegada et presentes més estimable als meus ulls. Una noia com tu,  constitueix un exemplar tan rar d’espècie, que el considero un present del cel. Però del cel bo, saps? El de les aspes de brillants i els àngels rossos”

“Quan tu mateixa m’has recordat que hauria de passar quatre hores sense veure’t, hauria volgut que algú em narcotitzés fins la una….No sé qui és que ha dit que l’amor és una malaltia, i ara veig que té tota la raó. Una malaltia que permet al pacient anar pel carrer amb penes i treballs, i que treu hores de dormir i hores d’estar despert. Una malaltia més greu que les altres, perquè ataca el cos i l’esperit.”

 

 

Anuncis

Read Full Post »

3

3 en ratlla, les 3 bessones, els 3 tenors i 3 dies amb la famíla. En un 3 i no res, els 3 Reis Mags, el sombrero de 3 picos i 3 sombreros de copa. Les 3 gràcies de Rubens, 3 quarts de quinze, 3 i l’astròleg i el club super3. Els 3 mosqueters, els 3 tombs i els 3 tambors que venien de la guerra. 3 de nou amb folre, els 3 peus del gat, els 3 óssos i la rínxols d’or i 3 solteros y un biberón. En un 3 i no res, els 3 porquets en 3D i jo i els meus 33.

 

Read Full Post »

La Júlia és una nena d’un any que va a la classe del meu fill. La Júlia té un osset inseparable amb el que dorm que es diu “Putu”. Pels que sou pares, no és tan difícil imaginar com la Júlia va arribar a la conclusió de que el nom del seu osset era “Putu”:

4 del matí. Els pares de la Júlia dormen tranquil.lament i senten uns plors desesperats que saben que només seran calmats amb l’osset. Mig adormits, busquen a la cuna, al terra…La Júlia segueix plorant a l’espera del seu osset…

Com moltes altres nits la Júlia sent:

– On està el Putu “ossu”!!!??

 

Read Full Post »

O.T

Aquí estic menjant pà amb tomàquet i truita, bevent una cervesa i esperant tornar a sentir “na na na …na na na…” , la melodia de Operación Triunfo!

Sí. Ho reconec, m’encanten aquests programes i n’he seguit molts: Gran Hermano (crec que fins l’edició de Pedro Cordero, també tinc un límit de “tragar basura”), Supervivientes, O.T, Popstars (recordem-lo), Confianza Ciega (ideal), Hotel Glam (irrepetible), Fama a bailar…fins i tot Déu n’hi do com vaig seguir El Bus!

Vull trencar una llança a favor dels aprenentages de paraules que ens han donat aquests programes ( a més de les paraules mítiques rollo “quién me pone la pierna encima para que no levante cabeza!)

G.H em va ensenyar què era una nominación i una una yoya.  Bea la legionaria em va fer conèixer l’expressió “un mojón con pelos”, fins i tot fent-me buscar al diccionari la paraula “mojón” confirmant-me que vol dir “cagarro”. Eh! i també hem après geografia afegint el nom de Guadalix de la Sierra a les nostres nocions de geografia espanyola.

Amb Fama he après que es pot ballar street dance o jazz fusion.

I jo, que sóc dolentíssima coneixent les marques i els models de cotxe, gràcies a O.T ja reconeixia pel carrer els Fiat Stilo!

Va, que comença! vaig a ampliar vocabulari!

Read Full Post »

M’estic aficionant al món dels blogs. El trobo la mar d’entretingut i em sorprèn trobar bastants blogs que se centren en uns interessos molt semblants als meus: escrits, frases, ocurrències de nens … i penso que està bé que uns s’alimentin als altres.

Aquesta setmana n’he descobert un : “Bugaderes,39”.

A part d’altres coses, em va agradar molt el post que l’inagurava i es titulava “Trenco el gel”. Explica que els seus avis tenien un safareig públic, així que és neta de bugaders (D’aquí el nom del blog), i explica l’origen de l’expressió, que m’ha fet gràcia conèixer.

“Diuen que la primera bugadera que arribava al safareig a l’hivern havia de trencar el gel per posar-se a rentar i d’aquí ve l’expressió. Doncs el primer pas ja està fet. Ara només caldrà anar ensabonant la roba…” (Bugaderes, 39)

A la bugadera li calia trencar el gel en sentit literal per començar la feina. Nosaltres ho hem de fer en sentit figurat per començar a relacionar-nos amb algú, per començar a parlar en públic, per trencar una d’aquelles situacions de silenci interminable… A vegades, seria més fàcil fer-ho en el sentit literal.

Read Full Post »

M’agrada molt ser mestra de P-5. M’agrada perquè trobo que és un curs en el que s’aprenen moltes coses.

I una de les principals : Llegir i escriure.

Tu vas seguint el procés d’aprenentatge que van fent. Primer, quan escriuen només hi posen les vocals, després hi afegeixen alguna consonant i un bon dia te n’adones que ja és capaç d’escriure tot sol o tota sola una frase com aquesta.

“Vaig anar a un hotel, vaig jugar amb la neu, em vaig tirar amb el trineu”

i penses “Ja ho té!”…..i t’emociona pensar que hi has tingut una mica a veure.

Read Full Post »

scrabble

Sempre m’ha fet una mica de rabieta l’expressió de “ser de ciències” o “ser de lletres”, però la faré servir per explicar una teoria que tinc.

Ahir vam jugar amb l’Oriol a l’scrabble. Seeeempre em guanya ell. La meva teoria és que a l’scrabble guanyen els que són de ciències davant d’un contrincant més de lletres.

Els de lletres, o almenys jo, intentem fer una bonica i llarga paraula en el…… (he anat a mirar a la caixa del joc com li diuen al lloc on poses les fitxes) faristol! i després ens preocupem d’ on la posem. Ens centrem en les lletres.

Els de ciències, no miren les lletres, se centren en els números: en el valor de les lletres, en el valor de les caselles…miren en primer lloc l’espai i el tauler,  i fan aquelles típiques paraules de 3 lletres i 32 punts! mentre que el meu “esglaiar” en tenia 10 o 12.

Ahir semblava ser una nit exepcional en la que jo vaig anar sempre per davant. Al final de la partida, guanyava jo de pocs punts, a mi em quedava una fabulosa “l.l” de 10 punts que no aconseguia co”l.l”ocar.

A l’Oriol, una simple “l” ni geminada ni res, amb la que em va fer “zonal” (aprofitant la meva “zona” amb z de 10 punts).

I a la última jugada em va guanyar!

i per 11!

Read Full Post »

Older Posts »