scrabble

Sempre m’ha fet una mica de rabieta l’expressió de “ser de ciències” o “ser de lletres”, però la faré servir per explicar una teoria que tinc.

Ahir vam jugar amb l’Oriol a l’scrabble. Seeeempre em guanya ell. La meva teoria és que a l’scrabble guanyen els que són de ciències davant d’un contrincant més de lletres.

Els de lletres, o almenys jo, intentem fer una bonica i llarga paraula en el…… (he anat a mirar a la caixa del joc com li diuen al lloc on poses les fitxes) faristol! i després ens preocupem d’ on la posem. Ens centrem en les lletres.

Els de ciències, no miren les lletres, se centren en els números: en el valor de les lletres, en el valor de les caselles…miren en primer lloc l’espai i el tauler,  i fan aquelles típiques paraules de 3 lletres i 32 punts! mentre que el meu “esglaiar” en tenia 10 o 12.

Ahir semblava ser una nit exepcional en la que jo vaig anar sempre per davant. Al final de la partida, guanyava jo de pocs punts, a mi em quedava una fabulosa “l.l” de 10 punts que no aconseguia co”l.l”ocar.

A l’Oriol, una simple “l” ni geminada ni res, amb la que em va fer “zonal” (aprofitant la meva “zona” amb z de 10 punts).

I a la última jugada em va guanyar!

i per 11!