Aquí estic menjant pà amb tomàquet i truita, bevent una cervesa i esperant tornar a sentir “na na na …na na na…” , la melodia de Operación Triunfo!
Sí. Ho reconec, m’encanten aquests programes i n’he seguit molts: Gran Hermano (crec que fins l’edició de Pedro Cordero, també tinc un límit de “tragar basura”), Supervivientes, O.T, Popstars (recordem-lo), Confianza Ciega (ideal), Hotel Glam (irrepetible), Fama a bailar…fins i tot Déu n’hi do com vaig seguir El Bus!
Vull trencar una llança a favor dels aprenentages de paraules que ens han donat aquests programes ( a més de les paraules mítiques rollo “quién me pone la pierna encima para que no levante cabeza!)
G.H em va ensenyar què era una nominación i una una yoya. Bea la legionaria em va fer conèixer l’expressió “un mojón con pelos”, fins i tot fent-me buscar al diccionari la paraula “mojón” confirmant-me que vol dir “cagarro”. Eh! i també hem après geografia afegint el nom de Guadalix de la Sierra a les nostres nocions de geografia espanyola.
Amb Fama he après que es pot ballar street dance o jazz fusion.
I jo, que sóc dolentíssima coneixent les marques i els models de cotxe, gràcies a O.T ja reconeixia pel carrer els Fiat Stilo!
Va, que comença! vaig a ampliar vocabulari!
No suporto O.T., però “Confianza Ciega ” era absolutament sensacional, ja no es fan programes com aquell. La tele-escombrería extrema te la seva gràcia.
Sense el Risto ni el Jesús Vázquez ja no és el mateix. I a sobre ens encolomen una cega que va i el públic la salva sense cap criteri, perquè va desafinar com ningú!
No sé si aquest any aconseguiran captar-me…
Jo ahir vaig aprendre “no es malo gustar a las mamás, por eso estás nominado” (???)
ja ja! sí! van tirar molt de la frase de “las madres”. I el jurat? aquells dos tios que es van guardar tipu “tenemos un as buenisimo en la manga”? són uns ploms!
Eh! Susi, qui és cega? no me’n vaig enterar!
Ostres Paula!.Jo ahir també em vaig enganxar a O.T.Recordo la primera temporada,com reiem i ploravem alhora quan cantava la Rosa de España.Quins temps.Ens hem fet grans.
Jo recordo un missatge teu al Juan, que només t’agradava a tu, “Besos.Pat”! i la meva àvia entrant amb un cartell “El 5è 1ª amb la Rosa i en Bustamante”!!
eo, jo reconec que també ho vaig veure!! el jurat patetic, tot i que la eva perales donarà joc…
Patri, el teu amor per Juan, o el de la Marta Genis per la Nina passara a la història de Balmes/mitre. O el moment estelar de la Tia Montserrat com a guanyadora de la carpeta de Manuel Carrasco!
I no ens hem fet grans! fem una sessio un dia d’aquests per rememorar aquelles edicions, a casa meva?
Petons!
m’encanta absolutament aquesta actualització!!!!!