La Júlia és una nena d’un any que va a la classe del meu fill. La Júlia té un osset inseparable amb el que dorm que es diu “Putu”. Pels que sou pares, no és tan difícil imaginar com la Júlia va arribar a la conclusió de que el nom del seu osset era “Putu”:
4 del matí. Els pares de la Júlia dormen tranquil.lament i senten uns plors desesperats que saben que només seran calmats amb l’osset. Mig adormits, busquen a la cuna, al terra…La Júlia segueix plorant a l’espera del seu osset…
Com moltes altres nits la Júlia sent:
– On està el Putu “ossu”!!!??
paraulespetites.wordpress.com 
Molt bo, ja se sap, els nens son com esponges, especialment per algunes paraules…
Pixant!!!!!!
bonissim paula! l’altre dia vaig sentir qeu ho comentaven al racó i després no et vaig preguntar de què anava… i ara me n’alegro d’haver-ho fet, perquè he plorat de riure llegint aquest post!!!!!!!
juajaujauja bonissim!!
jajaa