Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 15/02/2011

He estat donant voltes al meu discurs com a “mejor actriz revelación Goya 2011”. Sí, he triat revelación, perquè realment seria una super revelación i perquè dins de la inverosimilitud del cas, enacara ho seria més que guanyés un Goya com a directora, actriu consagrada o imagen i sonido.

Doncs res, quan diguessin el meu nom, faria aquell “recatat” petó a l’Oriol (que el fet de que ell estigués amb traje sentat als permis Goya quasi és més improvable que la meva nominació) i enfilaria cap a l’escenari amb un vestit blau fosc curt acabat en forma de globus (ara que hi penso quasi cap actiu porta vestit curt no? potser no es pot?) ” i faria un petó a l’Eduardo Noriega que seria qui me l’entregaria (ostres! potser com que seria actriu li podria fer a la boca?) i començaria el meu discurs amb un esbufec:

Ufff! (amb cara de qué fuerte! no me lo puedo creer!) Hace un año estaba en pijama en el sofá de mi casa viendo la gala de los Goya, comentando los vestidos de las actrices, escuchando los discursos y haciendo mi porra y ahora estoy aquí! Esto solo es posible GRACIAS  a la magia del cine (aquest toque d’alabar el cine també es porta), GRACIAS a que un director como…(nom del director) (qué collons anem a fer-ho por todo lo alto!) Alejandro (Amenábar) arriesgue apostando por ti y GRACIAS a poder trabajar al lado de actores como…..Luis i Eduard ( Tosar i Fernández, Ja m’he anat animant i pico alt!) de los que he aprendido tanto!

Y por último, aunque sea lo primero, GRACIAS a mi família (Anna cosina vas inclosa aquí perquè es tracta de no allargar el discurs amb noms propis), mis amigos i especialmente a Oriol i a Guim (ara ve el moment emotiu- cursi que també hi ha de ser) por hacer que la película de mi vida sea una bonita película. GRACIAS a todos.

Què us ha semblat? més o menys com els de tothom però no s’ha fet pesat no?

 

Read Full Post »