Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 18/02/2011

Avui estava fent filosofia amb els meus alumnes de P-5 (Sí, fem filosofia. Es tracta de parar-nos una mica a pensar: fer hipòtesis, inventar, imaginar, comparar, observar…a partir d’un conte, un joc o una obra d’art. M’agrada molt i sempre surten coses sorprenents i interessants) i els he explicat el conte de “La gallina Lina”. La gallina Lina fent la migdiada nota que li cau una cosa al cap. S’espanta perquè creu que li ha caigut un tros de cel i fa córrer l’alarmant notícia a tots els animals de la granja de que “el cel s’està caient a bocins!”. Finalment l’ase (per una vegada, el llest) els calma explicant-los que són gotes de pluja i que el cel segueix intacte.

A partir d’aquí els he proposat imaginar com podria canviar el conte si realment a la gallina el que li hagués caigut fós un tros de cel.

La C. (guardaré l’anonimat dels meus alumnes) una nena ocurrent i imaginativa m’ha sorprès amb la seva proposta d’història:

– Podem fer que quan cau el cel la gallina torna al passat.

I li he dit: – C., què és el passat?

(he trobat brillant la resposta) – El passat és quan els avis eren pares.

Després la conversa s’ha centrat en pensar què veuríem si el cel caigués:

La primera resposta de l’A. tampoc me l’esperava:

Els reis Mags (això ha creat molta discussió sobre si els Reis Mags en els seus 364 dies d’inactivitat habitaven al cel o a l’Orient)

El Papá Noël

– “L’espasiu” ha comentat un altre nen.

Júpiter – ha dit una nena.

Els extraterrestres – ha estat la següent resposta.

Una nena ha preguntat :

– què són els extraterrestres?

La resposta de l’E. l’he trobat genial:

Són uns que tenen més o menys ulls que nosaltres. (realment és veritat que sempre se’ls dibuixa amb un sol ull o amb tres,  no?)

Tot aquest tema de “si el cel caigués” m’ha fet pensar en una anècdota meva que m’ha explicat algun cop la meva mare.

Es veu que anàvem ella i jo (de 4o 5 anys) pel carrer i plovia moltíssim. Jo, amb cara d’espantada, deia insistentment:

Mamà que cauran! Que cauran!

La meva mare em va preguntar? – Qui cauran?

Els morts!- vaig dir jo.

Ja veieu que per mi aquesta teoria de que els morts anaven al cel no era gens tranquilitzadora.

Ens podríem plantejar deixar d’ubicar a tanta gent al cel perquè entre  els morts, els Reis Mags amb els camells, El Papá Noël amb trineus i renos i els extraterrestres aviat no s’hi cabrà! Potser no hi ha tant “espasiu” com ens pensem.


Read Full Post »