Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 23/02/2011

Avui he anat al súper i he xalat com sempre. M’encanta anar al súper. Això sí, per molt que hi vagi no n’aprenc. No m’organitzo bé. I és que el món es divideix en 2: els que s’organitzen al súper i els que no.

Quan arribo al súper busco una moneda de 50 cèntims o d’un euro pel carro. A vegades la trobo (biennn!) i altres no en tinc i m’he de dirigir al mostrador d’atención al cliente del súper on em donen canvi, em deixen una moneda de 50 ( que he de tornar després de deixar la compra al cotxe, gestió que fa mandra) o m’ofereixen una moneda com de broma que serveix per treure el carro( que he de tornar després de deixar la compra al cotxe, gestió que fa mandra). Avui tenia moneda!

La gent que s’organitza bé al supermercat sempre té moneda! Crec que ho deuen comprovar abans d’anar-hi o que deuen tenir un departemantet al bolso…destinat a “les monedes per quan vaig al súper” (deu ser el mateix espai que s’utilitza pel tiquet del pàrquing?).

Quan entro, a cada súper tinc una ruta de passadissos bastant establerta, amb això creia que era súper organitzada! Però parlant amb gent he vist que no ho sóc tant. La meva ruta simplement respon a començar pel primer passadís i anar-los fent tots per ordre (no me’n salto cap perquè m’encanta anar al súper!). Doncs resulta que la gent organitzada té un ordre que respon, per exemple, a l’ordre en el que convé posar les coses al carro! Us ho juro! Primer agafen les llaunes per posar-les a sota! I el circuit acaba amb els ous!

I és clar! Tot això seguint la llista! Jo sempre confio que sense llista no m’oblidaré res perquè (al no saltar-me cap passadís) quan ho vegi pensaré que ho he de comprar i recordaré què em fa falta. De totes maneres, tinc una teoria, amb llista o sense, sempre t’oblides 1 cosa; en el meu cas acostumen a ser bosses: o d’escombreries o de congelar.

Un dia vaig flipar observant el carro d’una senyora. Era un puzzle perfecte! Semblava que comprés les coses pensant en que encaixessin al milímetre en l’espai del seu carro. I de tot en portava dos! Dos tetrabricks de llet, dos paquets de galetes, dos packs de vitalínia, dos pots de cigrons…tot posat al costat de la seva parella, naturalment.

Llavors, vaig mirar el meu carro i vaig veure que si el miraves bé (buscant en el caos)  també tenia dos de cada! Molt fort! Suposo que té la seva lógica comprar dos unitats de moltes coses contant que et durin dos o tres setmanes: dos packs de 6 cerveses, dos tabletes de xocolata lindt 70%, dos pots de salsa de tomàquet…

Jo quan omplo el carro no miro l’ordre ni l’espai, simplement vaig fent. Home! si que intento mimar el pa bimbo i  els iogurts, tot i que no sempre ho aconsegueixo.

Quan és el moment de la cinta de la caixa, vaig buidant el carro tal qual van apareixent les coses. Els que s’organitzen al súper tenen un “plan”. Fins i tot veus parelles que sense dir-se res van a una! (ha de ser difícil estar aparellat o anar a comprar amb algú de l’altre grup). Saben que primer van les coses de neteja que volen juntes pensant  que a l’hora de guardar les coses el que buidi la bossa de neteja ho tindrà fàcil (segur que ja saben qui dels dos buidarà la bossa de coses de productes de neteja).

Doncs això, pel que tinc entès, els organitzats agrupen segons destinació del producte: nevera, bany, neteja, armari… Ja les agrupen a la cinta i de la cinta a les bosses i de les bosses als diferents espais de casa.

Jo a la cinta també vaig fent. Vaig omplint com puc les bosses i en una mateixa bossa poden coincidir el K-H 7, el formatge ratllat, el desodorant, els iogurts i el paper de cuina.

Així em va, que quan he arribat  casa he fet mooolts viatges de la cuina, a l’armari de la sala, al bany, a la nevera, a l’armari, al bany, al congelador… mentre descobria que la bossa de patates Frit Ravich no havia estat gaire ben tractada al carro o a la bossa i s’intuïa molta esmicolamenta al seu interior.

Read Full Post »