Avui he anat al súper i he xalat com sempre. M’encanta anar al súper. Això sí, per molt que hi vagi no n’aprenc. No m’organitzo bé. I és que el món es divideix en 2: els que s’organitzen al súper i els que no.
Quan arribo al súper busco una moneda de 50 cèntims o d’un euro pel carro. A vegades la trobo (biennn!) i altres no en tinc i m’he de dirigir al mostrador d’atención al cliente del súper on em donen canvi, em deixen una moneda de 50 ( que he de tornar després de deixar la compra al cotxe, gestió que fa mandra) o m’ofereixen una moneda com de broma que serveix per treure el carro( que he de tornar després de deixar la compra al cotxe, gestió que fa mandra). Avui tenia moneda!
La gent que s’organitza bé al supermercat sempre té moneda! Crec que ho deuen comprovar abans d’anar-hi o que deuen tenir un departemantet al bolso…destinat a “les monedes per quan vaig al súper” (deu ser el mateix espai que s’utilitza pel tiquet del pàrquing?).
Quan entro, a cada súper tinc una ruta de passadissos bastant establerta, amb això creia que era súper organitzada! Però parlant amb gent he vist que no ho sóc tant. La meva ruta simplement respon a començar pel primer passadís i anar-los fent tots per ordre (no me’n salto cap perquè m’encanta anar al súper!). Doncs resulta que la gent organitzada té un ordre que respon, per exemple, a l’ordre en el que convé posar les coses al carro! Us ho juro! Primer agafen les llaunes per posar-les a sota! I el circuit acaba amb els ous!
I és clar! Tot això seguint la llista! Jo sempre confio que sense llista no m’oblidaré res perquè (al no saltar-me cap passadís) quan ho vegi pensaré que ho he de comprar i recordaré què em fa falta. De totes maneres, tinc una teoria, amb llista o sense, sempre t’oblides 1 cosa; en el meu cas acostumen a ser bosses: o d’escombreries o de congelar.
Un dia vaig flipar observant el carro d’una senyora. Era un puzzle perfecte! Semblava que comprés les coses pensant en que encaixessin al milímetre en l’espai del seu carro. I de tot en portava dos! Dos tetrabricks de llet, dos paquets de galetes, dos packs de vitalínia, dos pots de cigrons…tot posat al costat de la seva parella, naturalment.
Llavors, vaig mirar el meu carro i vaig veure que si el miraves bé (buscant en el caos) també tenia dos de cada! Molt fort! Suposo que té la seva lógica comprar dos unitats de moltes coses contant que et durin dos o tres setmanes: dos packs de 6 cerveses, dos tabletes de xocolata lindt 70%, dos pots de salsa de tomàquet…
Jo quan omplo el carro no miro l’ordre ni l’espai, simplement vaig fent. Home! si que intento mimar el pa bimbo i els iogurts, tot i que no sempre ho aconsegueixo.
Quan és el moment de la cinta de la caixa, vaig buidant el carro tal qual van apareixent les coses. Els que s’organitzen al súper tenen un “plan”. Fins i tot veus parelles que sense dir-se res van a una! (ha de ser difícil estar aparellat o anar a comprar amb algú de l’altre grup). Saben que primer van les coses de neteja que volen juntes pensant que a l’hora de guardar les coses el que buidi la bossa de neteja ho tindrà fàcil (segur que ja saben qui dels dos buidarà la bossa de coses de productes de neteja).
Doncs això, pel que tinc entès, els organitzats agrupen segons destinació del producte: nevera, bany, neteja, armari… Ja les agrupen a la cinta i de la cinta a les bosses i de les bosses als diferents espais de casa.
Jo a la cinta també vaig fent. Vaig omplint com puc les bosses i en una mateixa bossa poden coincidir el K-H 7, el formatge ratllat, el desodorant, els iogurts i el paper de cuina.
Així em va, que quan he arribat casa he fet mooolts viatges de la cuina, a l’armari de la sala, al bany, a la nevera, a l’armari, al bany, al congelador… mentre descobria que la bossa de patates Frit Ravich no havia estat gaire ben tractada al carro o a la bossa i s’intuïa molta esmicolamenta al seu interior.
Diga’m pessimista, però mai , a la teva vida, aconseguiràs endreçar un carro, hauries de lluitar amb la teva manera de ser i amb l’herència que marca molt.
Millor pensar que ets del grup que no s’organitza i dedicar-te a una altra cosa.
No conec ningú que decideixi la ruta a seguir segons grandària i pes dels productes (en aquesta vida sempre s’ha de procurar no apropar-se gaire a la gent boja…).
Jo també sóc del grup que no s’organitza.I quan fico la compra a les bosses,ho barrejo tot com tú.I ho faig per anar ràpid i que no es cagui en tot el que va darrera.
flipo, mira que per mi m’agrada anar posant les coses ben encaixades al carro, rollo tetrix… és més, m’ho passo bé pq reorganitzo (obvi, tb faig circuït escombra) i és com un joc… però ordenar les coses a la cinta per pacs pq vagin directe a un armari… em sembla fortíssim!
Nivell superior. Un poc exagerat també.
i ja aprofito per dir-te m’agrada molt el teu bloc paula!
Per sort no formes part dle grup dels obsessius (hi ha qui els anomena endreçats…), son gent amb molts de problemes psicològics, que intenten equilibrar el seu desordre intern amb un ordre maniàtic de tot el que els envolta.
El caos és bellesa i demostra que som equilibrats i no ens cal compensar res.
Mori la dictadura de l’ordre!!!
A quedat clar a quin grup pertanyo????
m pensava que era del grup dels organitzats, però vista la descripció queda clar que no! El pa biombo mai és quadrat a casa meva! I el pack d’aigua mai té espai suficient al carro!
Pel que fa a la moneda: no es tracta d’ordre, sino de “racanus” que sempre tenen el billetero ple perqè el cafè el fan sempre a casa !
Jo també tenia la il·lusió de pensar que pertanyia al grup d’organitzats, però llegint el teu article me n’adono que no… moltes vegades no porto moneda.. i sempre començo pel primer passadis i acabo l’ultim…i el meu carro quan arribo a la caixa és un autèntic caos…en fi, que sóc super desendreçada, ho confesso!
ptns
doncs jo faig un comentari a favor dels que sí s’organitzen… que en el meu cas és el sergi… ell organitza tota la compra a la cinta del súper i així jo ho poso a la bossa i ja em ve tot per categories… i aixi la bossa amb les coses de neteja ja va directament a on li toca.. ja veus que estem molt organitzats!!! (ja saps que també és dels que organitza el rentaplats, etc etc… ) però la veritat és que m’estic tornant com ell i ara ho intento fer sempre així!!!
(i vale, ho confesso, jo també sóc de les del grup que té controlats tots els parkings de BCN i sempre sé a on el tinc aparcat…)
és normal que en “el món es divideix en 2” tu i jo mai coincidim de grup???????
Marta sempre ens quedarà el Bustamante i odiar les mandarines!
Doncs jo també em considero del grup dels ordenats… i Anna, ara ja pots dir que coneixes algú que primer va a buscar les llaunes i la llet! Un altre punt dels ordenats (i que compleixo) és posar els 2 productes que tens iguals, un a sobre de l’altre a la cinta transportadora, pq la caixera en pugui marcar un i fer “x2”!
Quants comentaris!! Impossible lluitar amb l herencia com diu la mama. Quantes vegades arribo a la caixa I el pa bimbo esta xafat!!crec que de ser de les pitjoretes.