Aquesta setmana m’he comprat un diccionari etimològic. M’agrada conèixer l’origen de les paraules i em feia gràcia tenir-lo. En la primera fullejada vaig trobar-me amb la paraula “treballar” i em va sorprendre molt saber d’on prové:
TREBALLAR: “tripiliare”=torturar. Derivat de “tripilium”= mena de cep o instrument de tortura. Que està composta per “tri”=tres i “palus”=pal pels elements que integraven l’instrument.; la idea de patir tortura va contaminar la de “laborar” o “obrar”, i en plasmà pejorativament l’esforç que implica.
És fort no? Jo actualment tinc la sort d’anar a treballar contenta i que per a mi sigui un autèntic plaer, però he experimentat anteriorment la sensació de que anar a treballar fos pròxima a la tortura, amb aquella depre dominical, comptant les hores que quedaven pel divendres i els dies que quedaven pel següent període de vacances. Així que, en alguns casos, suposo que el seu origen té bastant sentit. En altres no, tot i que l’estrident sonada del despertador sempre és una autèntica tortura.
paraulespetites.wordpress.com 
Molt curiós!
Petons, reina.
I això que diuen que tant és treballar com fer feina… Ara hauràs de buscar feina. Això de l’origen de les paraules em penso que crea addicció.
Doncs sí, i per això parlem dels famosos “12 treballs d’Hèrcules”, que més que treballs eren penitències per haver assassinat els seus fills després que Hera el va fer embogir.
I si et fa gràcia l’etimologia de “treball”, fes un cop d’ull a la de “passió”. 😉
Felicitats pel blog!