Avui l’avi de l’Oriol estava malament de la panxa. L’àvia, que el cuida i el mima com a un nen, li ha dit:
– Ara Pepet et menjaràs un plàtanu.
La resposta de l’avi m’ha xalat:
– Un plàtanu...nada menus?
La gent gran té molta tendència a acabar les paraules en -u o .-us, com fent una catalanització de paraules castellanes.
Tinc una amiga que treballa en una residència de gent gran i diu que si preguntes als avis:
– Com van els ànims?
et diuen:
– què dius nena?
– Que com van els ànimus?
– Ah! els ànimus! Bé, bé..
El teatre és el teatru, o fins i tot, el teiatru, i mengen carmelus i veuen passar un helicòpteru.
Al parc hi ha columpius i medeixen amb metrus i kilòmetrus.
Jo crec que sóc més gran del que em penso perquè el plàtanu, el carmelu i el columpiu el toco bastant.
paraulespetites.wordpress.com 