Avui l’avi de l’Oriol estava malament de la panxa. L’àvia, que el cuida i el mima com a un nen, li ha dit:
– Ara Pepet et menjaràs un plàtanu.
La resposta de l’avi m’ha xalat:
– Un plàtanu...nada menus?
La gent gran té molta tendència a acabar les paraules en -u o .-us, com fent una catalanització de paraules castellanes.
Tinc una amiga que treballa en una residència de gent gran i diu que si preguntes als avis:
– Com van els ànims?
et diuen:
– què dius nena?
– Que com van els ànimus?
– Ah! els ànimus! Bé, bé..
El teatre és el teatru, o fins i tot, el teiatru, i mengen carmelus i veuen passar un helicòpteru.
Al parc hi ha columpius i medeixen amb metrus i kilòmetrus.
Jo crec que sóc més gran del que em penso perquè el plàtanu, el carmelu i el columpiu el toco bastant.
paraulespetites.wordpress.com 
Després d’aquell sopar entre setmana de ja fa uns quants anys recordo que vam estar una estona llarga discutint entre tiatru, teatru,… o el que deien la gent gran. Mira que va donar de si la parauleta, segurament més que pel tema pel vi del sopar.
Paula m’encanta el teu blog.
Paula, qué ideal la resposta de l’avi de l’Oriol, així com el teu post: està molt ben vist, no se m’hagués ocorregut mai i és ben cert que la gent gran té aquesta tendència. Jo en conec un que diu molt “de todus modus”! Molts petons!
ja ja ja! m’he deixat “modus”!
Ara que treballo a Barcelona demanen pel meu “duenyu”, no m’ho puc ni creure…
Un altra cosa curiosa, soc incapaç de dir “gasosa”, tota la vida bevent “graciosa”…
Jo sempre he begut “gasiosa” però aquí Viladrau he sentit molt “graciosa” que realment és molt bo.
jajajajjaja! q bo! m’ha fet molta gràcia veure-m’hi! i no ens oblidem del “tremendu”!!!!