sóc un número! (o molts!)

A part de tenir un nom, uns cognoms i de ser moltes coses, som molts números.

Quan veus escrita la teva data de naixement amb números, t’hi reconèixes: ets tu! Quan veus escrit el teu dni, t’hi identifiques : ets tu. Són els teus números. N’hi ha que et duren molts anys o quasi tota la teva vida: la teva data, el dni, el número de peu, el número de telèfon de casa els teus pares, el de casa teva, el teu móvil, la teva alçada, el teu pin, el teu número secret del caixer…

N’hi ha altres que oscil.len com la teva talla de pantalons (que potser voldries més fixe), el pes…

N’hi ha que canvien cada uns quants anys com la matrícula del cotxe, com el número de la llista que eres de la classe.

N’hi ha que et poden decidir el destí com la nota de tall de la Sele, com la data que vas conèixer al que seria després el teu marit… (i tantes altres dates que cada any et recorden coses)

I n’hi ha que duren una estoneta com el número de la tanda de la parada del mercat.

Quan neix un nen, sovint reps un sms que diu “El/la… ja està aquí, estem mb. 3’200. 50cm.”. Jo trobava potser innecessàries tantes dades numèriques, fins que, deprés de parir durant moltes hores interminables al meu fill de 3.920 (datu que trobava destacable i meritós per mi)! vaig fer com tothom “ El Guim ja ha nascut. 4 kg! (vaig arrodonir)”. O sigui que la nostra primera definició com a persones sovint són dades numèriques!

Si hagués de resumir la meva vida amb números seria una cosa així ( n’amagaré alguns, per no desvetllar tant de mi!)

22-8-77. 7h23min. 3.100 Kg.52cm. 2113***11.12.11.1m65.36531***. 1m’65.38.38. 40.38.58.6’12.59.30-7-95. 39.****UV. 55. 20-3-3. 395*DMB.6.25. 2’4. 4-6-9. 16/17-7-10.52.78**CWH

Qué curta no?

Read Full Post »

palabras galegas

He estat 3 dies a Santiago de Compostela i tinc moltes coses a destacar:

–          Que quin gust volar un diumenge al matí que no hi ha “dingú” enlloc, que  quin gust tornar un dimarts a la nit que no hi ha “dingú” enlloc,  i que quin gust que els dos vols arribin un quart d’hora abans de l’hora.

–          Que volar ja no té el glamour que tenia, ara que has d’anar amb el teu paper imprès d’internet i que a més quan fas cua et diuen “corten el papel por la línea de puntos!”. I tu has de plegar el paper i de manera casolana intentar tallar-lo! (També he de dir a favor que fer el check in on line et fa guanyar molt temps!)

–          Que Santiago de Compostela és la ciutat més bonica d’Espanya (de les que conec, almenys).

–          I la catedral és acollonant!

–          Que aquest plan de vinitos i tapas no em pot agradar més. L’hauríem d’incorporar a Catalunya. A “modu” català ens en podríem estalviar unes quantes perquè a les 12 de nit amb el gintònic ja podrien parar de portar chistorra!

–          Que molts bars tenen alguna paret de pedra i hi ha la costum que la gent hi encaixi les monedes de coure.

I tinc paraules a comentar:

–          El gallec l’entens perfecte però alhora no sabries com dir ni una paraula.

–          Bàsicament has de començar per posar “X” allà on puguis I “do” en comptes de , “del” o “de la”.

–          Que hi ha paraules que m’han fet molta gràcia com:

“para picar en caliente” : “para petiscar en quente”

El nom del meu fill en versió gallega

O aquests noms tan ideals de carrers i places:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

–          Que em va fer molta gràcia una conya que es portaven un “azafato” i una “azafata” del vol de tornada: l’Èrica (azafata) oferia a l’avió la venda d’uns “cigarros” electrònics (em va sorprendre aquesta oferta) i el Carmelo (azafato) els mostrava. L’Èrica des del micro diu:

“Si quieren mas información del producto pregunten a Carmelo que lo conoce bien porque es lo único que le deja fumar su suegra en casa”.

El Carmelo es va venjar al final del vol anunciant pel micro:

“Ahora bajaremos las luces de la cabina, como es costumbre en los aterrizajes nocturnos. Si alguien teme la oscuridad, avisen a mi compañera Érica que vendrá a consolarlos”.

 

Read Full Post »

dejarnos al unísono

Estic llegint “Cada siete olas” de Daniel Glattauer. És la segona part de “Contra el viento del norte”. Són uns llibres d’aquells fàcils de llegir , entre altres coses perquè recullen una correspondència per e-mail, i que enganxen.

Em queden les últimes 8 o 10 pàgines del llibre, aquelles que et guardes per llegir  i assaborir tranquil.lament, per tenir el teu moment de despedida d’una personatges que han format part de la teva vida els últims dies.

M’ha agradat la descripció que fa un personatges d’una ruptura amorosa. Substituiré els noms per pronoms o punts suspensius, per si algú està llegint-lo, tot i que tampoc em sembla una part massa transcendent del llibre, no desvetllo cap gran misteri.

“Hace apenas una semana realizamos la hazaña de dejarnos al unísono, sin previo aviso y sin mencionar los motivos. Yo inicié: ” ….., creo que deberíamos…”. Ella completó:”…romper. Tienes razón”

Quedamos en paz, fracasamos juntos, de un modo rotundo, elegante, perfecto, “sincronizado”. Nos enseñamos nuestras decepciones, las amontonamos y las repartimos de manera equitativa. Cada uno tomó su mitad. Así fue como nos separamos.

Al despedirnos, nos abrazamos, nos besamos y nos dimos una palmada en el hombro. De este modo, sin decirlo, nos dimos “nuestro más sincero pésame”. Los dos lloramos, porque nos conmovían las lágrimas del otro. Fue como un entierro, como si hubiésemos perdido un pariente común. ¡Y lo perdimos! Sólo que lo conocíamos por distintos nombres. Para ella se llamaba confianza, para mí, ilusión”

Read Full Post »

els metges van al metge?

Els nens de la classe han triat el tema sobre el que volen fer el projecte. Fan propostes del que els interessaria treballar i fem una votació democràtica. El tema escollit ha estat “Els metges”.

Avui hem fet la conversa sobre “quines coses volen aprendre sobre els metges”. Han sortit coses molt interessants.

–          Volen saber com es diu el metge normal, el metge de l’al.lèrgia, el de les mans…

–          Volen saber com es fan les dents abans de sortir!!!!

Un nen ha dit: Es fan de llet!

I una nena ha dit molt sèria: De llet no pot ser que la llet és líquida!

–          Volen saber com es fan els xarops, per on va la sang, de què estan fets els ossos i moltes coses més.

 

Però el que m’ha fet més gràcia ha estat una polèmica que s’ha generat sobre si “els metges es posen malalts”. Uns deien molt enèrgics que No!!!!! I els altres deien que Clar! que es podien posar malalts.

Llavors una nena ha dit que sí que es podien posar malalts però, com que eren metges, es podien curar a ells mateixos de seguida.

Llavors la B. ha fet una reflexió :

–          Però si tenen mal de coll no se’l poden veure el seu coll!

I el P. ha replicat:

–          Però si s’han fet mal a la cama sí que se la poden curar!

Total que, al final de l’intercanvi d’opinions, han arribat a la conclusió (amb bastanta conformitat per part de tots) de que els metges anaven al metge quan tenien mal de coses que no es podien veure, quan s’havien de posar injeccions al cul… i que, es curaven ells sols si s’ho veien.

Haurem de preguntar a un metge de veritat a veure si ens confirma aquesta teoria.

Read Full Post »

bona nit

Ahir vaig sortir fins tard i  he dormit tres hores. Ja no estic per fer tants “estragus” (paraula que ojalà hagués recordat en el post paraules acabades en u o us!) (paraula que em fa molta gràcia i que he buscat al diccionari):

estrago.

(De estragar).

1. m. Daño hecho en guerra, como una matanza de gente, o la destrucción de la campaña, del país o del ejército.

2. m. Ruina, daño, asolamiento.

Bé, jo no vaig destruir un país, però tinc el cos com si hagués fet, almenys, una batalla.

Així que, insòlit en mi, a les deu i picu…

Me’n vaig a dormir, al sobre, al llit, a somiar amb els angelets (no crec perquè sempre tinc uns “cascus” de somnis en els que més aviat passo un mal tragu (paraula acabada en –u)), a planxar l’orella, a clucar (com diu l’Oriol), a fer nones,

A veure si dormo plana, com un liró, com un bebé, com una marmota, com un soc, d’un “tiron”…

bona nit.

Read Full Post »

una caixa i unes caliues

Molts de vosaltres us preguntareu què són les “caliues”. Són el que jo (amb la meva infància barcelonina) anomeno “canicas” o el que l’Oriol (amb la seva infància osonenca) anomena “bales”. A la Garriga es coneixen com a “caliues”. Amb els nens de la classe hem pintat amb caliues. Ho hem fet posant el full dins una caixa de cartró, sucant caliues amb pintura i movent la caixa deixant que les caliues anessin dibuixant línies. Ha quedat xulo:

De fet no ens ha quedat massa diferent d’algun quadre del Jackson Pollock (autor que aprofitarem per treballar)

Ara que parlo de “caixa” he recordat una cosa que em va explicar el meu “tiu” Anton (jo li dic Anton a seques però, si li he de dir alguna cosa li diré “tiu” perquè “tiet” és una paraula que no m’agrada gens i em fa com vergonya i “oncle” és una paraula sonorament molt bonica però que trobo un pèl pedant i no em surt dir). Doncs l’Anton, ens va explicar quina era la diferència entre “caixa” i “capsa”. I sabeu quina és?

Doncs simplement el tamany. Una caixa és més gran i una capsa més petita. Una caixa de morts, una caixa de fruita, una caixa per guardar les joguines, una capsa de joieria per l’anell, una capsa de “mistus”.

De fet el diccionari ho recull així:

capsa

1 1 f. [LC] Receptacle de cartó, de llauna, de fusta, de vori, etc., de forma variable, més aviat petit, amb una tapa solta o agafada, destinat a transportar o guardar diferents objectes.

caixa

1 f. [LC] Receptacle d’una certa grandària, de forma rectangular, generalment de fusta amb fons i tapa clavats i destinada a aconduir i transportar tota mena d’objectes.

Quina és la grandària límit per una capsa? Doncs és subjectiu. Jo crec que pot ser més o menys la de les sabates perquè ara que ho penso em sona igual de bé “una caixa de sabates” que una “capsa de sabates”. No?

Read Full Post »

nit de carnaval

Tisores, diademes, aeronfix a doju, “Ai s’ha trencat!”, Tens goma elàstica? Síii! , quintu, enganxant les lletres “TAXI”, patates i olives, Barça, “ens ha quedat estupendu!”, “És un disfràs comodíssim!”, passejada, pica pica, “que bo!”, vi, bla bla bla, ànec, xocolata, “Happy birthday to you”, espelmes, foto de grup, passejada, “taxi!!!”, gintònic, terrasseta, ”Carnaval, carnaval, carnaval te quiero, els monstruos de las galletas, terrasseta, ”Copacabana…”, “taxi! N’hi ha algún lliure?”, “de què van aquests?”, gintònic, ”has vist al que va d’estrella de mar?,  terrasseta, ballaruca, bla,bla,bla, “Nos vamos o nos quedamos? Sarandonga!”, carrer, “come ranas i o po i o po io io io”, birra, “cien gaviotas donde irán”, ja ja ja!, foto amb l’azafato, ja ja ja!, “Cadillac: nenaaaaaa!”, birra, foto amb el cisne negro, cigarro a fora, Amy Winehouse amb les calces als turmells, aquell senyor pesat, anem a la disco?, Sí? “sellu” a la mà (quan temps feia que no en lluïa un!), gintònic, “vamos juntos hasta Italia..”, cigarro fora, quina pudor aquests enanitos! No es pot aguantar!”, “explota, explótame, expló!”, moviment melena, “expló”, moment melena, Ja, ja ja!, “expló”, enèrgica melena, Nem?, rua per la disco, passeig, passeig marítim, ibuprofeno, tres hores de son, dutxa, bocata, cafè, coca-cola, rodes del cotxe trepitjant caramels i unes comparses de fons…

Potser avui ho Beuríem diferent però com vam xalar ahir!

Read Full Post »

bestiari

Ahir vaig anar al zoo després de 25 anys. Tot i  haver passat un quart de segle vaig comprovar que algunes coses seguien igual:

–          els óssos em van fer la mateixa pena que recordo que em fessin ja de nena. N’hi ha dos però estan cadascú al seu espai separats per un mur . Són els que trobo que tenen una vivenda més petita (i cutre), sobretot en proporció al seu tamany.

–          Vaig recòneixer aquesta rajola ja existent a la meva infància

Per altra banda, vaig notar alguns canvis importants :

–          EL ZOO NO FA PUDOR! “Bueno”, només a la secció dels “bisontes” on em va fer gràcia sentir la veu d’un nen de 7 o 8 anys que deia “Aquí huele mucho a bisonte!”.

–          En general està molt net! I l’aigua de les foques és cristal.lina com de les Maldives!

–          Que hi ha molts animals dels que no coneixia la seva existència amb uns curiosos noms com: jabirú, mufló, guanac, damalisc, fredeluga, òrix, calau…

–          Vull destacar com vaig flipar amb dos animals: l’ós formiguer gegant que és l’animal més paranoia del món amb aquell nas i el dragó de komodo que jo anava buscant darrere el vidre esperant que tingués una mida d’un parell de pams i de repent m’apareix una bèstia  de com un metre i mig de llarg!

La visita al zoo m’ha fet pensar el el bestiari de Pere Quart (Joan Oliver), del que el meu pare és un fan. Aquí us en deixo alguns:

 

PINGÜÍ

Amant de la mullena,
amb gregarisme rar,
com nosaltres emplena
les ribes de la mar.

Conserva tanmateix
el decòrum que ens manca
i neda com un peix
amb frac i armilla blanca

 

TORTUGA

El guerrer caigut
dessota l’escut
emparant-se, es fuga.

Cautelosament
s’arrossega, lent
com una tortuga.

 

 

 

 

 

 

ZEBRA

Pel desert corre la brama
que no et saps treure el pijama

 

 

 

 

 

 

 

 

I per mi el millor:

MOSQUES I MOSQUITS

La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.

Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits,
que treballen de nits.

Read Full Post »