palabras galegas

He estat 3 dies a Santiago de Compostela i tinc moltes coses a destacar:

–          Que quin gust volar un diumenge al matí que no hi ha “dingú” enlloc, que  quin gust tornar un dimarts a la nit que no hi ha “dingú” enlloc,  i que quin gust que els dos vols arribin un quart d’hora abans de l’hora.

–          Que volar ja no té el glamour que tenia, ara que has d’anar amb el teu paper imprès d’internet i que a més quan fas cua et diuen “corten el papel por la línea de puntos!”. I tu has de plegar el paper i de manera casolana intentar tallar-lo! (També he de dir a favor que fer el check in on line et fa guanyar molt temps!)

–          Que Santiago de Compostela és la ciutat més bonica d’Espanya (de les que conec, almenys).

–          I la catedral és acollonant!

–          Que aquest plan de vinitos i tapas no em pot agradar més. L’hauríem d’incorporar a Catalunya. A “modu” català ens en podríem estalviar unes quantes perquè a les 12 de nit amb el gintònic ja podrien parar de portar chistorra!

–          Que molts bars tenen alguna paret de pedra i hi ha la costum que la gent hi encaixi les monedes de coure.

I tinc paraules a comentar:

–          El gallec l’entens perfecte però alhora no sabries com dir ni una paraula.

–          Bàsicament has de començar per posar “X” allà on puguis I “do” en comptes de , “del” o “de la”.

–          Que hi ha paraules que m’han fet molta gràcia com:

“para picar en caliente” : “para petiscar en quente”

El nom del meu fill en versió gallega

O aquests noms tan ideals de carrers i places:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

–          Que em va fer molta gràcia una conya que es portaven un “azafato” i una “azafata” del vol de tornada: l’Èrica (azafata) oferia a l’avió la venda d’uns “cigarros” electrònics (em va sorprendre aquesta oferta) i el Carmelo (azafato) els mostrava. L’Èrica des del micro diu:

“Si quieren mas información del producto pregunten a Carmelo que lo conoce bien porque es lo único que le deja fumar su suegra en casa”.

El Carmelo es va venjar al final del vol anunciant pel micro:

“Ahora bajaremos las luces de la cabina, como es costumbre en los aterrizajes nocturnos. Si alguien teme la oscuridad, avisen a mi compañera Érica que vendrá a consolarlos”.