Avui he arribat de passar cinc dies a Eivissa ( sí, m’estant cundint molt aquestes vacances fora de temporada). Ha estat ideal. M’ha encantat.
He conegut una Eivissa diferent de la que coneixia amb el meu finde “relámpago” (fa uns quants anys) d’una despedida de soltera (que també em va encantar). Realment és veritat això que hi ha moltes eivisses en una, segons el que busques.
He vist el típic “tiu” de 45 anys que encara viu de la seva època gloriosa sortint de marxa per Eivissa, que té un posat xulesc i va amb una samarreta apretada. Qua ara té un gos i espera, com cada any, l’inici de la temporada d’estiu i que s’intenta convèncer (un dia de març) que va fer bé decidint quedar-se a viure a la illa.
He vist a la senyora d’un poblet de l’interior que parla amb l’accent de l’illa i que té un bar. Una senyora d’Eivissa de tota la vida que t’ofereix un postre deliciós que es diu “greixonera” (nom que entens a l’acte quan el veus i sobretot quan el proves).
He vist la hippie de seixanta anys que encara llueix dignament el seu mocador al cap i circula amb un 2 cavalls verd.
He vist una mare que, com cada dia, recollia la seva filla d’ una escola blanca d’un poble de quatre cases i una església, també blanca i molt bonica.
He vist a l’home alemany que un dia es va enamorar de l’illa, o a l’illa, i repinta el seu bar abans de reobrir-lo.
I a una noia asseguda en posició de ioga sobre una roca en una cala paradisíaca.
I m’han agradat molts noms de l’illa. Noms que l’article salat fa que semblin petits i acollidors.
Noms de cales i de pobles com:
– Santa Gertrudis de Fruitera (que quan veus lo monu que és fa que t’agradi el nom de Gertrudis!)
– Cala Xarraca i Punta de Xarracó
– Portinatx
– Cala des Jondal
– Cala Tarida
– Cala Llentia
– Cala d’en Sardina
i molts més.
I m’ha fet gràcia escoltar que el meu fill (que farà 2 anys al juny), que només ha vist una tortuga en contes, exclamava cridant emocionat en dos ocasions: “una tortuga”! i, les dues vegades he hagut de mirar dins el mar per veure a què es referia.
He trobat curiós que fes aquesta associació d’idees! però realment semblaven tortugues; de pedra i gegants, però tortugues.
Fa temps que tinc Eivissa en la llista de pendents…
Gràcies per compartir l’experiència.
Suposo que veu demanar arròs negre a Sa Caleta…
Vam demanar paella mixta i era brutal! la veritat és que un dia de cada dia de març està menjant allà era ideal!
Has vist un munt de coses!!, ens has fet ganes de fugir cap enllà… com a mínim a mi això és el que m’ha passat.