el nom dels vents

Hi ha paraules, títols de pel.lis… que sonen millor en castellà que en català. Alguns exemples clars són: El Rei Melcior o “Allò que el vent s’endugué”. En el cas dels vents és completament el contrari. Són tan bonics en català com lletjos en castellà!

A mi, en català,  tots em semblen preciosos:

Tramuntana (vent que ve a través de les muntanyes). En castellà Tramontana (sona forçat)

Gregal: de “grec”. Denominació nascuda segurament de Sicília i el sud d Itàlia on el nom dels vent es justificava per la situación de Grècia respecte aquelles terres. “el vent que prové de Grècia”. En castellà, tal qual, Gregal (sembla que no s’han atrevit amb “Gregalo”).

Mestral: El nom prové del llatí magistrale, «magistral», ja que és un vent sec i violent temut pels agricultors i mariners. En castellà Mistral (sembla mentida com una lletra el pot espatllar tant!)

Ponent: vent que ve de l’oest “on es pon el sol”. Poniente (sembla mentida com 2 lletres el poden espatllar tant)

Llevant: el que ve de l’est “on es lleva el sol”. Levante (també molt pitjor)

Garbí: “garb”= “occident” . Té 2 traduccions, “a cual peor”: Leveche o Ábrego

Xaloc= “saluk”- “suruq” (àrab) = sortida del sol. Jaloque ! (sembla de broma!)

Migjorn: vent del sud “on és el sol al migdia”. Solano!

En tot cas, els noms dels vents catalans ja estan a la meva llista de paraules boniques. Crec que iniciaré la de lletges. La llista castellana l’encapçalaran jaloque i leveche.