El divendres vaig tenir 2 bodes: La reial inglesa, que vaig seguir una mica mentre dinava, una mica a la tele de la pelu mentre em pentinaven per l’altra boda i una mica al dia següent ja que els meus pares (ideal) ho havien gravat! I la boda real de la meva cosina Marta i el Carlus.
A les dos hi havia expectativa pel vestit de la nòvia. La Kate la vaig trobar que semblava més gran del que és i molt clàssica (tampoc m’esperava una gran modernor). La Marta estava molt guapa i era molt ella (com es diu a les bodes “estava molt natural”).
La boda anglesa tenia convidats il.lustres com prínceps i reis o els Beckham. A la catalana erem “ciudadanos de a pie” però molt dignament vestits i que vam agraïr no haver de lluïr tocado ni pamela.
L’Abadía de Westminster era l’escenari de la primera, però les caves moníssimes de la segona no tenien res a envejar i eren mooolt més acollidores.
En una sonava un orgue de fa segles, a l’altra, la guitarra del Jirbi, molt més actual i nostrada.
Una va tenir “el clásico beso des del balcón”, però la nostra va tenir un “morreig” de Hollywood i un discurs sorpresa del nuvi fantàstic.
El menjar de la boda barcelonina tampoc crec que es quedés enrere de la boda de la Kate i el William. He llegit que van donar de postres “fresas con nata!”, està bé però no està gaire currat no? Els nostres dos postres, un de xocolata i una mena de tartaleta boníssima, donen més el pego!
Es veu que el George Michael va composar una cançó pels nuvis però el Dani els va regalar un vers molt ben rimat.
La beguda devia córrer a ambdues bodes, però no sé si a Londres gaudien d’una barra exclusiva de gin tònics tan completa.
Desconec si a Buckhingham Palace la gent es va entregar tant al ball. Potser alguna cançó va sonar a les 2 festes i avançada la nit, els passos de ball de la Màxima de Holanda no devien distar gaire dels de, per exemple, la Elisa o la Patri ( o si, perquè a la reialesa la veig molt més garratibada).
En fi, no sé com s’ho van passar els convidats de la boda reial, però jo m’ho vaig passar molt bé a la real.
paraulespetites.wordpress.com 
Ideal reial/real. Ja sabem que nosaltres som més de sevilla…
jaqueline!!!! que dius que no responc mai! m’agrada tenir comentaris teus! sí nosaltres pro Sevilla!
Olé! Jean! Ja l’esperava…………….. Ja se sap que la vida depén sempre s’una lletra CuRta/CuLta, i tots sabem que és millor…..
Molt bo el joc de paraules reial versus real.Segur que ens ho vem passar millor nosaltres que ells.
Ara que a gintonics crec que la familia reial britànica em deuria guanyar.