Em fa molta gràcia l’imitador del Tardà a Polònia.
A la meva família, especialment al meu pare, n’hi ha una que el fa riure cada vegada que la citem:
“El Nicolas Cage, només sap fotre cara d’amoinat”, perdoneu, però algú ho havia de dir.
N’Hi ha moltes de bones:
“Els panellets que fan els nens al cole, fan fàstic”
“Els volcans d’Olot, com a volcans, són una merda”
“Els piromusicals, mai van sincronitzats”
“Cansa molt sentir a dir que “a Madrid la calor és més seca””
“La protagonista de Titanic era una egoísta, perquè en el tros de fusta hi cabien dos”
“ Si no t’agraden els Manel, no passa res, eeh..!”
“Quan dorms… sempre hi ha un braç que molesta”
“Els calçots… no tenen gust de res”
“Tenir un televisor gran, és de quillu”
“Els japonesos, quan están sols, mengen amb forquilla”
Perdoneu, …però algú ho havia de dir
Jo també tinc els meus “Perdoneu,… però algú ho havia de dir”
– Els termòmetres digitals no van
– Hauria d’estar prohibit per llei menjar mandarines en públic.
– La primavera és molt guai però hi ha dies que et passeges amb mitjons de llana, botes i màniga curta.
– El xocolata de les mones és molt més dolent i mareja
– La soja semblava la òstia i ha resultat ser un bluf.
– Una cosa quan més la fas més emoció perd; com veure un Barça-Madrid.No?
Perdoneu…però algú ho havia de dir
paraulespetites.wordpress.com 
La dels panelletes és el perdoneu-però-algú-ho-havia-de-dir estrella de casa nostra. La meva personal començaria amb “Els rotllos de paper de vàter no són autocarregables” i “Els intermitents estan per utilitzar-los”. Per cert, veig que masculinitzes la xocolata. Suposo que és una variant dialectal perquè ho he sentit sovint, com passa amb el/la fred. En la varietat hi ha el gust!!!
Sé que xocolata és femení però per a mi sempre ha “sigut” masculina, menys la defeta!em surt escriure com parlo perquè sinó ho trobo forçat!
Segueixo esperant una afirmació que no comparteixi, però de moment… no la trobo.
Poses sigut entre cometes. Abans d’ahir l’Albert Pla Nualart, a l’Ara, explicava que el participi de ser és sigut, no estat (participi de ésser), i que l’hem de recuperar perquè l’estem perdent. No he trobat el link de l’article, però estava bé. Jo sempre he dit sigut però em costava escriure’l. Ara ja estic tranquil. Suposo que ho havia de dir…
que bé poder escriure sigut sense cometes!!!!!!!! ideal!
Els termòmetres digitals no marquen el que jo vull, és una cosa. No van bé, és unaltre.