Seguint el consell de “bugaderes39” em vaig comprar el llibre de “Poesies amb suc” de l’Ed. La Galera. És una antologia, recollida pel Miquel Desclot, de poesia infantil de diferents autors de tot el món. Hi he trobat moltes petites joies.
Mesos enrere vaig dedicar un post a una poesia seva , “El casament del llapis i la goma”, doncs aquí us deixo amb el de l’All i la Ceba , d’Apel.les Mestres.
Festa al rebost
Avui al rebost
hi ha festa completa:
aquest vespre l’All
es casa amb la Ceba.
Hi ha acudit la flor
de la parentela
i lo més granat
de llurs coneixences.
Vestida de blanc
la Sal s’hi presenta,
la du de bracet
son marit el Pebre.
L’Oli compareix
dintre de la gerra,
i el Vinagre acut
en sintra lluenta.
El Sucre es remou
dintre la sucrera,
els xics Moixernons
arriben per rengles.
La cistella d’ous
també és de la festa,
també en són el Llard
i Safrà i Canyella.
Tot són compliments
i grans reverències:
-Déu vos guardi, l’All!
-Santa nit! La Ceba!
Quan el nuvi es mou
tothom estossega
quan la núvia riu
tothom ploriqueja.
-Benvinguts, senyors;
comencem la festa;
saltem i ballem,
que ja romp l’orquestra.
L’orquestra és un grill
que amb delit rasqueja,
i un vol de mosquits
tocant la trompeta.
Amb la meva aversió a les lletres inconnexes de moltes cançons infantils, m’he plantejat el contingut de poesies com aquesta. Estem d’acord que el casament d’un llapis i una goma o d’un all amb la ceba no és un fet verosímil, però per a mi el text és coherent. És donar vida a objectes inerts (m’agrada que posi els noms comuns dels elements de la cuina amb majúscula per personificar-los) i fer volar la imaginació. Però tot té sentit: la ceba fa plorar, la sal és blanca i sempre va acompanyada del pebre …
Als nens els agraden les històries màgiques i fantàstiques. Estic a favor que una girafa parli, que un mirall sigui màgic, que una catifa voli o que un mini nen surti expulsat d’un bou mitjançant un pet, però que la història tingui un sentit (i no sigui tan heavy com “la lluna la pruna”).
paraulespetites.wordpress.com 