Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2011

Aquests dies que fa tanta calor, igual que els dies de més fred de l’hivern, a la gent se li accentua la seva passió meteorològica. Quan arriben a la feina, sovint es fa com un concurs de a veure on fa més graus:

–          Quan he sortit de Granollers estàvem a 29!

–          Doncs a casa meva marcava 31! (cosa que implica que té un termòmetre a casa!)

–          Però es veu que a partir de dimecres tornarà a fer fred!

 

Mai he entès l’interès meteorològic, que trobo que cada vegada apassiona a més gent i més jove.

“Lu” de jove ho dic perquè crec que el clima és un dels temes que interessa més amb l’edat, junt amb la cuina, la jardineria i parlar de la caca. La meva amiga Cristina que ha treballat a vàries residències de gent gran diu que és com una fixació, comentar cada dia si has fet caca i com era aquesta.

Jo en aquest sentit em sento encara bastant jove: se’m moren totes les plantes, parlo obertament de caca (sobretot en els viatges) però tampoc tant, començo a buscar i fer alguna recepta, però poques, i no m’interessa “lu” més mínim a quants graus estem.

A l’hivern sóc la reina del mambo al Vallès perquè tothom està presumint d’haver sortit de casa  a 1 grau i quan arribo jo em pregunten:

–          A quan estaveu a Viladrau?

–          I jo, que algún cop ho miro al cotxe sabent el furor que causo, dic: – A “menus” 7!

–          Tela, quin fred! (aquí s’acaba la gràcia de la conversa meteorològica perquè realment no dóna per més.)

En sèrio, fa molt que ho observo i no ho entenc. Hi ha gent que quan torna de viatge i li dius: Com t’ha anat per Amsterdam?

El primer que respon és:

–          No ens va fer gaire bo, estàvem entre 10 i 15 graus….

Buenu, penso jo, però com t’ha anat per Amserdam? Has fumat? Has rigut? Què has visitat? Era monu l’hotel?

A part, la gent d’aquest grup, té memòria meteorològical i diu coses com:

–          Fa tres anys va fer aquell mes de juny tant calorós!

Eh! I no s’ho inventen!!! Perquè els del mateix grup (quasi tothom menys, per sort, molta familia i amistats meves) diuen:

–          És veritat! I en canvi, fa quatre anys va fer un juny que semblava març!

Jo, més que res, sempre penso que és una conversa de “lu” més avorrida, com parlar de receptes de cuina:

–          Jo ahir vaig fer unes cuixetes de pollastre al forn … mira, vaig posar 2 fulletes de llorer, una mica de vi blanc….

I tu penses …. No t’he preguntat com ho vas fer!!!! No t’estic escoltant!Si un dia m’interessa ja t’ho demanaré per escrit perquè no es pot retenir una recepta!

Bé, en tot cas, crec que m’hauré d’anar posant les piles per estar a la onda quan sigui més gran, perquè veig que la gent madura molt d’hora.

 

 

Anuncis

Read Full Post »

Ara vinc del Caprabo. El meu carro constava de : moltes birres de llauna, vodka, ginebra, ron (m’he proposat fer mojitos), menta, sifón, sweppes en les seves vàries versions: tònica, llimona, taronja, concentrat de lima, plats, tovallons i….  a l’últim moment he recordat a la meva família i a la meva nevera buida i he afegit un gazpacho i 4 caixes de pasta fresca.

La caixera ha començat a passar les coses per la màquina del “piiiip” (efectuant el procés de treure aquella mena de “morrió” de seguretat que tenen les ampolles d’alcohol i els berberechos ) i quan ha arribat a les 4 caixes de pasta es para i diu amb una cara d’estranyesa total:

– Esto también es tuyo????

(volguent dir ….. tu a parte de tajarte comes algo?)

M’ha fet molta gràcia i li he dit:

– Sí, aunque no contenga alcohol es mío.

– No – em respon – si yo ya ves, aquí “ver y callar”. A ver …sí que he pensao:  “vaya fieston se va a pegar esa!”

Quan he marxat m’ha desitjat “Que vaya muy bien esta noche!”

Doncs res, jo també us desitjo Bona revetlla de sant Joan! perquè amb aquest arsenal potser d’aquí poc, com diuen, almenys aquí Viladrau, “ja no m’hi veig de cap ull”!

 

Read Full Post »

El rei de l’actualitat és “el pepinu”, també el puc anomenar “cogombre” però em fa més gràcia “pepinu”. Encara no entenc el rebombori que pot causar haver de prescindir a les nostra alimentació del “pepinu”. Jo crec que el món es divideix en dos: “els que els horripila el “pepinu” i els que, simplement, el toleren”. No se’m fica al cap algú deseperat per evitar ingerir “pepinu”.

Jo sobretot relaciono al “pepinu” amb aquella mascarilla de belleza que consisteix en posar-se una rodanxa de “pepinu” a cada ull (que tampoc crec que sigui tan efectiva) o, últimament, amb el gintònic, una moda també crec que prescindible.

El “pepinu” és notícia i ara he vist a la tele uns alemanys fent un concurs d’ingerir molts “pepinus” crus per demostrar la innocència del producte. Voleu dir que uns ingesta de 7 o 8 “pepinus” crus no pot ser d’ingrés, tot i que no tinguin “eccoli”?

El protagonisme del “pepinu”  l’han tingut abans altres paraules, ha durat un temps curt, han sonat molt a la tele, a la ràdio, han estat escrites uns dies consecutius a molts diaris, i han tornat a ser noms comuns. Per exemple …

–          Las vacas locas (sembla que ja han tornat a tenir senderi i nunca mas se supo)

–          La Oveja Dolly i la “clonació” (sembla que se’n va fer una i prou)

–          La “A”, per si ja no fos prou protagonista sent la primera de l’abecedari, va agafar fama amb la “grip A”  fa un parell d’anys. (Es veu que aquest any l’hem pillat tots disfressada de “grip”, però ja no era tan greu)

–          El mosquit tigre: que segueix picant amb la mateixa intensitat amb unes faves gegants (A la Garriga hi fa molta vida) pero sense ser ja notícia.

–          Aquell “petardu” com es deia ¿? “chupinazo”? no…(que és el dels San Fermines) però algo així … que va ser noticia per estar defectuós fa uns quants Sant Joans. Com la coca de crema,  d’ on era? Palafrugell?

I així moltes paraules que han tingut el seu moment de glòria.

Aquests dies, el “pepinu” conviu amb “els indignats”, el parlament o els antiavalots, que no sé perquè no es diuen “antidisturbis” (que existeix) amb la vergonyeta que fa dir “antiavalots”.

Doncs res, a esperar escoltar i llegir la próxima paraula del moment.

Read Full Post »

En els últims anys m’ha passat una cosa repetidament: quan he descobert un conte per nens que m’agradava i he mirat de quina editorial era, he llegit “Kalandraka”. http://www.kalandraka.com/

“El Día Internacional del Libro Infantil y Juvenil, 2 de abril, marca el nacimiento de Kalandraka Editora. Era el año 1998 y el panorama de la edición en gallego presentaba algunas carencias: el álbum infantil ilustrado -de gran tradición en otros países europeos- era inexistente en Galicia.

Kalandraka apostó por ese formato para presentar a los lectores unos libros diferentes: adaptaciones de cuentos tradicionales, clásicos de la literatura infantil de todos los tiempos y obras de nueva creación en las que promocionaba el trabajo de la cantera de nuevos autores e ilustradores. Nacían los “Libros para Soñar”…”

Em va passar quan vaig tenir a les meves mans “ La zebra Camil.la”. Ja no recordo i ni com era l’original perquè me l’he anat fent meu i l’he anat modificant.

És una zebra a la que el vent se li emporta el vestit de ratlles quan passa de posar-se els tirants (tot i que la seva mare insisteix que no se’ls tregui) . Es queda molt trista perquè la seva mare la renyarà i perquè sense ratlles sembla una mula. Però comencen a passar amics que l’ajuden. En la meva versió  són:  un cargol que li diu que els cargols quan caminen deixen  una ratlla de plata i que si vol n’hi pot fer una, i   poc a poquet, caminant al voltant de la panxa li fa a la Camil.la una bonica ratlla de plata; una aranya que li teixeix una ratlla de teranyina; i un centpeus que li cedeix un cordó d’una bota, perquè amb 99 ja fa. Llavors dic, per exemple:

–          “i quina sort que va tenir la zebra Camil.la  de que per allà passés passejant el Marc Bermúdez!”

I llavors, no hi ha cosa que m’agradi més al món que mirar la cara del Marc Bermúdez del moment, flipat de sortir dins el conte, amb els ulls de tots els altres nens mirant-lo i expectant a veure què passarà ara…

–          Perquè el Marc portava un jersei ple de ratlles de colors …

(I el Marc mira orgullós el seu jersei)

–          I el Marc li va donar a la zebra Camil.la una ratlla vermella del seu jersei…

I així fins que la zebra, que he dibuixat a la pissarra i a la que li vaig afegint ratlles, està  preciosa plena de ratlles de colors

També em va passar amb “De què fa gust la lluna”. Uns animals que volen saber de què té gust la lluna i van fent una torre per arribar-hi. El ratolí finalment aconsegueix al capdamunt d’una torre d’elefant, cocodril, girafa …mossegar un trosset de lluna i el dóna a probar a tots els seus companys, que descobreixen que té el gust del que més li agrada menjar a cadascú.

El meu últim descobriment “Kalandraka” és “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap”.

A la talpeta, quan surt del seu cau, li cau una caca al cap. Enfadada, inicia una investigació a tots els animals, que li van mostrant que aquella caca no és seva, fins que, les més coneixedores de les caques, les mosques, li desvetllen l’autor i la petita talpeta prepara la seva venjança.

Us deixo amb una animació adaptada del conte, que tot i ser en alemany, la llengua original del conte, es fa entendre a la perfecció.

http://www.youtube.com/watch?v=FBe1KgrRYmU&feature=player_embedded

Read Full Post »

 

Mai he sabut què és…

El garró, el tall rodó, la culata, la llonza, la mitjana o el jarret,

el Blu Ray,

el satèl.lit meteosat,

el tergal, el chantillí, la cretona, la muselina o l’organdí,

la bujía, el cigüeñal,

la peonia, el ciclamen, l’alhelí,

els basòfils, els neutròfils,

el rubidi, l’antimoni, el moldibè,

l’Esperit sant i el Pentecostés.

 

 

 

 

Read Full Post »

“El temps passa volant

els petits es fan grans

sembla ahir que vas néixer

i  ara ja tens 2 anys!”

M’agrada aquesta cançoneta, l’he descobert fa pocs anys  i és la que canto amb els nens de la classe a cada cumple (25 celebracions per curs, ja que als de l’estiu els incloc, per solidaritat amb ells al ser nascuda a l’agost).

Avui  el protagonista ets tu,  Guim.  M’al.lucina pensar en totes les paraules que has après en dos anys. La teva primera paraula, curiosament, va ser una frase amb negació: “NO N’HI HA!” Miraves el iogurt acabat i deies “NO I A!”. Després  vas dir AVA (aigua), MAMA, PAPA, IAIA, APIA (àvia, ), API (avi), GUELO (abuelo) …

Fins que aquesta setmana vas i em dius “LA IAIA TULA EM COMPLALÀ UNA PILOTA MOL GLAN DEL BATA (Barça).

També és veritat  que sovint les tevés paraules demanen una traducció dels teus pares que, com tots els pares, han après un nou idioma: el del seu fill. Hem après a interpretar a algú que canvia les “r” per “l”, que fa com si les “s” no existissin, que diu “CAPIC” als “chocapic”, “PONA” a Barcelona i “CUTATA” al xocolata. Has creat el teu món de paraules que evolucionarà i es perdrà per transformar-se en el món de paraules de tothom (Per sort, perquè faries el ridícul dient ”cutata” als 18 anys).

T u et vas inventar noms per dir-nos a nosaltres i nosaltres n’hem creat molts per dir-te a tu.

Ets el  GUIM , el Guim de la Nona (que es va inventar un nom per ella perquè només diguessis tu), del  David, del Pere i de molts amics. L’avi Jaume diu “EN GUIMM”, com amb una doble M.

De bebé et vas guanyar el sobrenom de “BARRACUDA” per l’afany amb el que mamaves. Ets el MUNÍSSIMUS I EL GURDÍSSIMUS de l’àvia (que ha agafat la costum de parlar-te en un estrany llatí), el GUIMUS de la iaia Adela, el GUIMURRIS de l’abuelo, la “Boli” i el “Malel”. El MIM de la Cal.la,  el VIM de la Emma, el GUIMITUS de l’Anna, el Jan, el Toti i la Mia, L’HEREU PETIT de l’avi Pep i EL NEN DE CASA de la iaia Tula. Ets el MICU o el PITITUS de la mare i l’ESPÉCIE  o el MIMS del pare.

Segueix inventant paraules per parlar amb nosaltres que nosaltres  seguirem inventant noms per a tu.

Felicitats pel cumple i per les teves petites grans paraules!

Read Full Post »