Aquests dies que fa tanta calor, igual que els dies de més fred de l’hivern, a la gent se li accentua la seva passió meteorològica. Quan arriben a la feina, sovint es fa com un concurs de a veure on fa més graus:
– Quan he sortit de Granollers estàvem a 29!
– Doncs a casa meva marcava 31! (cosa que implica que té un termòmetre a casa!)
– Però es veu que a partir de dimecres tornarà a fer fred!
Mai he entès l’interès meteorològic, que trobo que cada vegada apassiona a més gent i més jove.
“Lu” de jove ho dic perquè crec que el clima és un dels temes que interessa més amb l’edat, junt amb la cuina, la jardineria i parlar de la caca. La meva amiga Cristina que ha treballat a vàries residències de gent gran diu que és com una fixació, comentar cada dia si has fet caca i com era aquesta.
Jo en aquest sentit em sento encara bastant jove: se’m moren totes les plantes, parlo obertament de caca (sobretot en els viatges) però tampoc tant, començo a buscar i fer alguna recepta, però poques, i no m’interessa “lu” més mínim a quants graus estem.
A l’hivern sóc la reina del mambo al Vallès perquè tothom està presumint d’haver sortit de casa a 1 grau i quan arribo jo em pregunten:
– A quan estaveu a Viladrau?
– I jo, que algún cop ho miro al cotxe sabent el furor que causo, dic: – A “menus” 7!
– Tela, quin fred! (aquí s’acaba la gràcia de la conversa meteorològica perquè realment no dóna per més.)
En sèrio, fa molt que ho observo i no ho entenc. Hi ha gent que quan torna de viatge i li dius: Com t’ha anat per Amsterdam?
El primer que respon és:
– No ens va fer gaire bo, estàvem entre 10 i 15 graus….
Buenu, penso jo, però com t’ha anat per Amserdam? Has fumat? Has rigut? Què has visitat? Era monu l’hotel?
A part, la gent d’aquest grup, té memòria meteorològical i diu coses com:
– Fa tres anys va fer aquell mes de juny tant calorós!
Eh! I no s’ho inventen!!! Perquè els del mateix grup (quasi tothom menys, per sort, molta familia i amistats meves) diuen:
– És veritat! I en canvi, fa quatre anys va fer un juny que semblava març!
Jo, més que res, sempre penso que és una conversa de “lu” més avorrida, com parlar de receptes de cuina:
– Jo ahir vaig fer unes cuixetes de pollastre al forn … mira, vaig posar 2 fulletes de llorer, una mica de vi blanc….
I tu penses …. No t’he preguntat com ho vas fer!!!! No t’estic escoltant!Si un dia m’interessa ja t’ho demanaré per escrit perquè no es pot retenir una recepta!
Bé, en tot cas, crec que m’hauré d’anar posant les piles per estar a la onda quan sigui més gran, perquè veig que la gent madura molt d’hora.
paraulespetites.wordpress.com 