Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 26/07/2011

El Guim té un ànec de “peluche” (de fet és una ànega) que li va regalar la meva tia Merche (per a mi sempre serà la meva tia) quan va néixer.

Sempre ha tingut debilitat per aquest “ninu” , especialment fa pocs mesos quan li ha començat a fer més cas i a demanar-lo. El va batejar com a “Pipau”, em va fer gràcia que li posés aquest original nom que és com ell diu, en l’idioma Guim, “si us plau”.

Però de seguida vaig entendre la tria del nom, no podia ser cap altra.

Quan demana un palito de pa al súper jo li dic:

– Què es diu Guim?

I ell diu : Pipau palito.

Quan exigeix una cosa de males maneres li fem la reflexió… Com es demana Guim?

I ell diu: Pipau

Quan agafa una joguina a un altre nen sense demanar-li tornem a intervenir: Com es demana la pala al nen?

I ell, amb la lliçó apresa, s’acosta al nen i li diu:

– Pipau la pala.

Així, que quan li vaig preguntar:

– Com es diu aquest ànec?

Ell, seguint el patró de la pregunta, va respondre el que tocava:

– Pipau.

I així se li ha quedat, aquí teniu a l’ànec Pipau:

Com a reflexió personal he pensat que potser som massa pesats amb el “gràcies” i el “pipau”, els grans tampoc ho diem taaaant!

Read Full Post »