Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 18/09/2011

Sempre m’ha encantat la cançó “Son tus perjúmenes mujer”! Sí, “PERJJJÚMENES”! La cançó diu “perjúmenes” i sempre m’ha fet molta gràcia.

Avui l’he recordat i he intentat descobrir de què ve dir pejúmenes i he trobat una explicació que m’ha agradat:

“El habla popular manifiesta alteraciones en la estructura de las palabras (metaplasmos), que ocurren en el español general. Citemos como ejemplo:

Adición al principio o prótesis: abajar (por bajar), almareado (por mareado), arrecostar (por recostar), arrejuntar (por rejuntar), descambear (por cambear).

Adición en el medio o epéntesis: cónyugue (por cónyuge), espumarajo (por espumajo), descharchalado (por descharchado), perjúmenes (por perfumes).

 Nuestros campesinos (està parlant de Nicaragua)dicen “perjúmenes”. ¿De dónde surgió el término “perjúmenes”. Los hablantes del campo lo han tomado de una serie de plurales de voces cultas que han oído en algún lado: resúmenes, exámenes, certámenes, volúmenes, dictámenes…”

El tema de “me sulivellan” l’intenta explicar el cantant en el vídeo però no m’acaba de quedar clar …..

La cançó m’ha fet recordar una escena de la pel.lícula “Kamchatka”.Una escena que recordava màgica i que encara em va guanyar més màgia quan la meva àvia Josefina em va dir que havia plorat molt veient-la perquè ballaven així amb el seu marit i el meu pare quan era petit.

El youtube, que també és màgic, m’ha fet recuperar l’escena. Aquí us la deixo:

Read Full Post »