Són molts els dies que posem el Guim a dormir i ens crida que hi anem al cap d’uns minuts amb qualsevol excusa: aigua, s’ha caigut (= he tirat expressament) el chupete …
Sovint, per convènce’l que ha de dormir li donem una explicació:
– Guim, a dormir que demà has d’anar al cole i has de descansar.
– A dormir que demà anirem a Barcelona a veure l’àvia i l’abuelo.
– A dormir que demà saps a qui veurem?
etc ….
I , a vegades, es queda fent un monòleg en veu alta intentant motivar-se a sí mateix per dormir : “demà nirem a Bartelona i veuré a l’àvia, al buelo, Bolis, Manel… i va parlant sol.
Ahir em va fer gràcia que en una d’aquestes anades mecàniques i ràpides, sense explicacions, em diu:
– Mare explica’m coses!
i jo, sorpresa ….
– De què?
– Coses de quan em deperti!
paraulespetites.wordpress.com 
Que mono!
No és perquè sigui el meu net, però té totes les gràcies.
ideal, ideal
jiji, què mono!. Em sembla que o li expliqueu contes perquè caigui rendit, o us haureu de tornar hiperactius per fer moltes coses amb ell “quan es desperti”!