Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 2/11/2011

Fa poc, un dia fullejant el diari, els meus ulls van tenir un xoc en veure escrit:

una debacle…” què????????????????????? “Una debacle?????” us ho juro que encara em fa mal a la vista! Jo fins que no ho vaig veure per escrit sempre m’havia pensat que era “Un adevacle” (encara segueixo pensant que sona millor). Em vaig quedar flipada!

A la vida això passa de tant en tant. A vegades ets tu sol però n’hi ha altres que crec que són força globals. No vau descobrir un bon dia amb la mateixa estupefacció que jo que en castellà no es deia “tamburete” sinó “taburete”??

Aquesta confusió de paraules passa sovint amb la lletra de les cançons. Jo he de reconèixer que al primer disc de “Manel” cantava animadament (sabent que no tenia sentit) a la cançó de “Roma”:

Hi han fures al pati (pensava que potser els romans eren molt donats a tenir aquest repugnant animal de companyia).

plenes de livi” (ni idea què era, però….)

Un dia sentint cantar-la a l’Oriol vaig entendre que amb moooolt més sentit, la cançó deia:

“Hi ha àmfores al pati

plenes d’oli i vi”.

La meva amiga Laia al cantar de petita “Les nenes maques al dematí…” continuava dient “salsen i reguen” i s’imaginava que les nenes al matí es dedicaven a fer salsa (de tomàquet, carbonara…). Fins que un dia qualsevol va entendre que la cançó deia “s’alcen i reguen”.

Però encara és millor la confusió de la mare de la meva amiga Laia, la Montse:

Quan era petita sempre que sentía a parlar del seu avi escoltava:

L’avi, al cel sia, i la frase continuava…”

Així que la Montse, amb tota la lògica del món es va pensar durant molts anys de la seva vida que el seu avi es deia Celsia: “L’avi, el Celsia…”.

Segur que vosaltres també en teniu no?

 

Read Full Post »