Suposo que en línies generals (tot i que segur que hi ha excepcions) els homes odien anar a IKEA i a les dones els encanta. A mi, almenys, m’encanta. Avui he tingut una tarda-IKEA amb la meva mare, que és clarament també del meu grup, ja que només hi anava per acompanyar-me i subvencionar gran part de la meva compra com a regal de reis. Ella només ha adquirit els clàssics tovallons de paper blancs i, tot i això, li ha agradat passar una tarda a IKEA.
És que és un subidón!!! , sobretot quan no hi vas acompanyat d’algú de l’altre grup que té com a objectiu principal “anar per feina”. “Anar per feina” a IKEA és el pitjor malson dels del nostre grup.
La meva llista d’avui (el primer plaer d’anar a IKEA és fer la llista) constava de :
– 8 estaneries EKBY JÄRPEN (lo fort és que segurament alguns de vosaltres, amb la saviesa dels anys a IKEA, sabeu fins i tot quines són. Jo crec que paraules com LACK,MALM, BILLY,HEMNES o EXPEDIT ja haurien de formar part del diccionari català)
– Una manta pel sofà
– Una fusta pel terra de la dutxa
– Uns cistells monus per guardar els meus bolsos i els contes del Guim
– Un moble per la tele
A mig recorregut la meva bossa groga contenia: una fusta per tallar de la cuina, plats, un tren pel guim, uns pitets i un cubell d’escombreries.
Com sempre, res de la llista. És que és un temptació constant a 1’99!!!!!
A mi el que més em supera de IKEA és tot el tema “almacenaje”: cubells, cistells, caixes, cubs… em venen ganes d’”almacenar-ho” tot, i per aquí sempre m’enganxen!
Al final del recorregut he aconseguit reunir la majoria de coses que tenia com a objectiu més totes les que IKEA m’ha obligat a comprar.
És sabut que a IKEA es produeixen moltes baralles de parella. En part, perquè sovint és un planazo esperat per un, mentre que l’altre esbufega cagant-se en tot.
Jo el primer cop que hi vaig anar amb l’Oriol, a la secció dels sofàs ja estàvem picats. Realment he presenciat discussions i males cares moltes vegades entre parelles que REDECORABAN SU VIDA.
Reconec que algunes anades a IKEA poden ser una dura prova d’obstacles però, com diu la teoria del Manel, quan arribes al magatzem et tornes a unir, hi ha una mena de reconciliació perquè el carro petit sumat al més el llarg del que et van relliscant les estanteries només es poden manejar si t’ajudes un a l’altre. Hi ha un moment de “estamos juntos en esto, juntos venceremos!”.
Per això el més ideal és una visita de compres petites que et permet mirar-te els bols i els draps de cuina, els titelles, el recipient del sabó de mans, els estampats dels coixins i les plantes. I sobretot estalviar-te el TETRIS de dins del cotxe o, el que és pitjor, fer la cua de “TRANSPORTE”.
Demà tocarà “bricolaje” ,que pot ser una altra font de nervis entre parella, però que proporciona el plaer de veure el nou toque del pis.
El meu cap ja està construïnt la següent llista IKEA : llums nous, molts marcs de fotos de difererents tamanys … a veure si hi puc tornar “en breve”!
paraulespetites.wordpress.com 