Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 1/12/2011

Aquesta setmana al M. de la meva classe (5 anys) se li ha “murit” la iaia. M’ho va comunicar ell mateix i ja vaig veure que havia donat voltes al tema.

A aquesta edat es comencen a qüestionar  aquestes coses i fan moltes preguntes, unes preguntes que sovint els pares no saben respondre. Jo penso que quan ens fem grans deixem de parlar-ne o, fins i tot de fer-nos preguntes, simplement aparquem el tema. Així que quan un nen t’interroga és difícil sortir-te’n perquè no en tens ni idea.

La mare del M. li va dir:

– La iaia ha marxat al cel.

El M. , suposo que recordant una iaia que amb prou feines s’aixecava d’una butaca i es movia amb dificultat va demanar sorprès:

– Coooom?

La mare va afegir:

– L’ha vingut a buscar un angelet.

la imatge, que devia resultar cada vegada més inverosímil al M, li va sumar una altra pregunta al imaginar-se un d’aquells angelets rossos en boles agafant la mà de la iaia:

– la iaia va vestida o despullada?

la mare, decorosa, va dir que “vestida” estalviant-se allò de la no necessitat del cos quan vas al cel. Introduïr el concepte de l’ànima ja era massa per el M. i suposo que per ella. Però si que va afegir que l’avi no sé què i la tieta no sé què estaven molt contents esperant a la iaia al cel.

Un altre tema que preocupava al M. era l’alimentació:

–  Mengen també al cel?

La mare, que ja havia conservat el cos, crec que va dir que sí.

El M. amb una barreja important al cap, ja que, a més,  el germà gran li havia dit alguna cosa de que la iaia estava en una caixa, es debatia, suposo, entre imaginar-se una iaia morta o una iaia volant i gaudint acompanyada i vestida de manjares celestiales  i va fer una última pregunta per intentar aclarir-se una mica:

– Però la iaia seguirà bufant cada any les espelmes o no?

 

Read Full Post »