El 5 de desembre va fer un any que vaig començar aquest blog. Avui m’he dedicat a rellegir alguns posts i a fer una mica de balanç. Estic contenta. Sobretot per haver aconseguit ser constant. Tot i que a l’inici era més productiva, he aconseguit fer 90 entrades en un any, el que ve a ser ,de llarg més d’un a la setmana. Em vaig proposar tres categories: paraules de petits, paraules meves i paraules que m’agraden i he comprovat que he tingut coses a dir a les tres, i que encara en tinc moltes més a dir! És curiós com, des de que inicies un blog, el teu cap pensa sovint en format post. Et ve una idea al cap i li vas donant voltes fins que li acabes de donar forma.
He parlat de moltes coses: molt del Guim i els meus alumnes que són una font diària de posts, d’anècdotes pròpies, de coses que m’han explicat, d’autors, de poemes, de trossets de llibres i de paraules més banals com les la premsa rosa o les de O.T. He fet un discurs als Goya, he dividit el món en 2 i he après moltes coses com l’origen de diferents paraules.
He trobat un hobbie que m’agrada i en el que sóc molt més constant que quan m’he proposat anar en bici, caminar cada dia …Un hobbie que no només consisteix en escriure jo, també en seguir els blogs dels altres i aprendre coses noves. Tot un món per explorar que no s’acaba!
Gràcies a tots els que m’aneu seguint i em motiveu amb els vostres comentaris i les vostres visites.
paraulespetites.wordpress.com 
I que per molts més! A mi com a seguidora teva m’encanta que mantinguis aquesta mitja tan activa! Petons!
Moltissimes felicitats!!! estic encantada de que siguis tan constant amb el blog perquè m’encanta llegir-te! Petons
Moltísssimes felicitats, I gràcies a tu per fer-nos aquestes estones tant amenes.Ptons.
felicitats guapa!pensa que jo, cada dia en un moment o altre obro l’ordinador amb l’esperança que hagis escrit alguna cosa i tinc una alegria cada cop que veig un nou títol.Espero nones notícies. Un pe`´o.
L’anterior comentari que escriu el Pepe és meu, el gnomo que viu a dins del meu ordinador és cada dia més actiu, fa dies posava paula als meus comentaris i jo ho deixava passar, però amb el pepe no he volgut transigir, he demanat ajuda al teu pare i..
Moltes felicitats! jo també sóc de les que espero cada setmana el teu post i així desitjo fer-ho durant molt i molt temps.
per cert hauríem de recuperar les caminades que sempre ens proposem que ara ja fa massa temps que hem deixat de fer. Ui! mala idea amb el fred de l’hivern, no? ja torno a trobar excuses.
Moltes felicitats i moltes gràcies a tu per deleitar-nos amb les teves delicioses paraules!!!
Per molts anys Paula, jo espero sempre les teves paraules, que no són petites sinó molt grans! Moltes gràcies i moltes felicitats!
Quina enveja que tinguessis les categories tan clares i hagis seguit el pla. Segurament sou pocs els que ho feu. En tot cas, felicitats (encara que jo sigui de l’altra meitat del món dividit).
ja ja ! gràcies! tu pel que he anat seguint també ets molt constant fent entrades!!!
felicitats guapa!!!
Hola bona nit,
Només et volia dir que m’encanta el teu blog! Ha estat amor a primera vista ja que l’he trobat de casualitat avui al matí i no he pogut para de llegir durant més de tres hores.
Visc a Mèxic , però com les xarxes no tenen fronteres espero poder seguir gaudint dels teus posts.
Felicitats per aquest any de blog i gràcies, ja que llegir-lo m’ha donat el xut d’energia i de il.lusió q necessitava avui, tant de bo l’hagués trobat abans…
Estic encantada de tot cor de lleguir el teu blog, i que sigui per molts anys més si us plau!
Dimarts volem cap a Barcelona, uis quines ganes mare meva… Quan parles del poble on vius m’encanta… Nosaltres vivim al Df i jo ara justament tinc monu de la petitona Barcelona, d’olorar el mar, de sentir el fred d’hivern, la humitat, de passejar pel gòtic, pel Born, per Gràcia i sobretot per l’eixample que es on viviem. Tinc ganes d’anar a l’Empordà, a la Garrotxa, a la Cerdanya, i seguir sonmiant que algun dia tornarem i viurem en una masia fent de pagesos…jijijiji i que el meu fill Jordi estimarà tant la seva terra com ho fem els seus pares.
Fins aviat , i novament felicitats!
Gràcies meritxell! Quina il.lusió!!!!