Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 11/12/2011

Aquest pont hem fet una escapada amb l’Oriol a Sevilla.

Només arribar,  sense ni temps de passar per l’hotel a deixar les bosses, vam anar directes al Sanchez Pizjuán (per qui sigui inculte tipus jo, és el camp del Sevilla F.C).

A l’Oriol li feia gràcia veure un partit del Sevilla que té una afició molt animada. A mi, d’entrada, em feia mandreta però la veritat és que va estar molt bé.

Les primeres paraules sevillanes que vaig sentir van ser les dels hinchas del Sevilla.

No van deixar de cantar en els 90 minuts del partit. Tenen versions de cançons fins i tot de la Romina i l’Albano, d’Abba …i el seu himne és una cançó de “El arrebato” (Anna S. potser t’interessa).

I tenen un càntic per a cada jugador.

La gent està molt entregada. Hi havia un señor tres files davant nostre, que per edat podria ser el meu pare,  que es va pillar el diari de propaganda i l’anava esmicolant en trossets. Jo anava pensant “però què fa?” i estava fabricant el seu propi confetti per tirar en el pròxim gol! Van guanyar 3-0 així que va poder celebrar-lo a gust!

Em va fer especial gràcia el càntic de “verderón el que no bote” en referència al verd de la samarreta del Betis. (poso link youtube perquè el meu vídeo no me’l deixa pujar)

El parlar sevillà vaig veure que bàsicament consisteix en treure les “s” d’uns llocs per afegir-les a uns altres per poder fer el “seseo” tan característic seu. Vaig assistir clarament a un exemple amb una àvia que parlava a la néta del cotxet:

–          Cuantos dedos tiene mi niña? UNO, DÓ, TRÈ, CUATRO Y SSSINCO! (Les que s’estalvien en els finals no les deixen escapar i les enganxen a la següent “s” o “c”!!!)

Read Full Post »