La setmana passada vam fer amb els nens una feina d’un iglú amb pintura. Els va interessar molt el tema de les cases del món i hem parlat de tipis, cases flotants… i cases africanes de fang i palla.
Ahir cada nen va construir la seva cabana africana.
i unint les de tots vam fer un poble. Per escollir el nom del nostre poble vam fer un exhaustiu sistema d’elecció.
Primer cada nen es va pensar el nom que ell li posaria i el va escriure en un paper. Vulguis i no és una feina difícil i els va costar. Els que es van decidir mes ràpid, tots havien escrit “Sant Julià de Vilatorta”, clar, el seu poble. Els vaig dir que aquest ja existia i que no valia, un d’ells ho va acabar ràpid:
– Doncs vull que es digui “Torta”.
El vaig donar per bo, ho vaig trobar ingeniós.
Molts van tirar per “Àfrica”, “Africana” i coses similars.
El segon pas era parlar amb el company del costat i escollir dels dos el que els agradava més. Quasi tots seguien preferint el seu però alguns van aconseguir triar.
Després, ho parlaven entre els 4 o 5 de la taula i tots van posar-se d’acord triant-ne un per taula.
Els 6 finalistes van ser:
– Africana
– “Barselona”
– Dosip (curiós)
– Aigana (el que com a mestra vaig intentar defensar dient que semblava talment un nom africà i que vaig trobar molt imaginatiu)
– Floquet de neu
– Les cabanes
Cada nen va sortir a la pissarra a votar i va arrassar, tot i el vot de les dues mestres per “Aigana”, “Floquet de neu”.
l’A. , una nena molt madura i amb seny feia una cara com d’indignada i va manifestar:
– És que “floquet de neu” no te cap sentit! a Àfrica no hi ha neu ni res!
Era veritat, però és el que havia guanyat i a més el M., el nen que l’havia proposat era un nen que normalment passa molt desaparcebut i que també fa ilu que guanyi. Vaig intentar lligar una mica el sentit del nom explicant que el floquet de neu ( animal antipàtic i que no em desperta cap tendresa) havia nascut a Àfrica. Així que el vam batejar amb aquest nom tant inapropiat.
Després, ens vam animar a fer persones, animals, fonts i arbres per completar el poblat.
El G. ( no sé si recordeu el “caçador d’animals petits” de les Pàgines grogues) va preguntar si a Àfrica hi havia serps. Li vaig dir que sí i es va dedicar a fer serps de la llargada de 3 o 4 cases:
I algú altre es va excedir amb el tamany d’un cargol:
Avui al matí, l’A. encara se’n feia creus: – És que no sé perquè li vam posar aquest nom!Mentre que, quan li he demanat al M. si havia explicat a casa que havia guanyat el seu nom, m’ha dit que sí amb un somriure que ja ha compensat tanta incongruència.
paraulespetites.wordpress.com 