Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for febrer de 2012

Una cosa que sempre admiro dels nens és la seva imaginació. Crec que és una cosa que de gran es va perdent o l’anem deixant perdre.

Aquest any tinc nens molt imaginatius en el grup. Els encanta inventar-se jocs i fan dibuixos originals. Avui uns nens m’han demanat cel.lo per ajuntar uns quants folis i han dibuixat un mapa entre tres!

M’imagino jo davant d’un full en blanc i que em demanéssin un dibuix lliure i crec que acabaria fent la típica casa amb teulada triangular vermella i fum per la xemeneia, com potser d’aquí poc faran els meus nens si no premiem una mica més la seva espontaneitat i imaginació.

És increïble les històries que s’inventen al pati. Les últimes setmanes hi he estat especialment atenta i he fotografiat algunes de les seves imaginatives creacions.

L’A i l’O em van cridar per ensenyar-me una escultura:

Al seu costat la L. i la M. teclejaven en el seu ordinador construït amb caixes.

Les caixes petites blaves del costat esquerre eren “la imprimidora”.

Però la genialitat d’un grupet de 5 nenes d’ahir quan em van convidar a visitar la seva botiga de gelats ja va ser el summum! Mira aquest és de nata, aquest de xocolata negra…

S’havien passat tota l’estona de pati fent sorra fina, agafant pedretes… per aconseguir tantes tonalitats diferents! ho vaig trobar fantàstic!

Anuncis

Read Full Post »

Sant Jesús

Avui, com a tradició de dijous llarder (com diuen a Osona) o dijous gras (com jo deia a Barcelona), hem anat a esmorzar el bocata de fuet o buti a un parc del poble amb els nens del cole.

De tornada a l’escola portava de la mà a l’A. i la J.

Quan hem passat per una ermita, l’A (una nena molt ocurrent) diu: – Aquí dins hi ha un “Sant Jesús” en una creu, jo el vaig veure un dia. Quan es mor està en una creu.

Han anat seguint la conversa, jo només escoltava, i he trobat molt curiós (i alhora lògic) el muntatge que l’A s’ha fet en el seu cap del “Sant Jesús”.

Deia: – Cada Nadal neix el Jesús i després es mor a la creu. Quan torna a ser Nadal torna a néixer, es mor, torna a néixer…

La J., tota pensativa ha dit: – La seva mare es diu Verge Maria. Llavors la que no es pot morir mai mai mai és la Verge Maria! (ho he trobat boníssim)

La pobre Verge Maria porta 2011 anys parint cada 25 de desembre! Almenys, per un cop, ella ha adquirit una mica de protagonisme. Perquè imaginant-me recient parida (sense anestèsia, ni sutura), dreta palplantada al desembre en una cova, amb un bou tirant-te l’alè, uns reis que no arriben (i que quan arriben enlloc d’una manta et porten mirra) i fent eternes visites amb tots els del pessebre (“la dona que renta, la vella que fila, el brau caçador que sempre vigila, la dona que porta la gerra i el pa i aquell pescador que al riu va a pescar, el vell que la terra remou amb catxassa i el que es beu el vi de la carabassa, el del feix de llenya i aquell pastoret que va amb la catxutxa perquè té molt fred, la jove mestressa que duu una gallina, la del cistell d’ous i el sac de farina, aquells que sonant fant fent son camí: el del flabiol i el del tamborí” (Joan Longueres) i el caganer!!!!)          té el seu mèrit.

Read Full Post »

una del Guim

Aquesta tarda el Guim estava una mica “hooligan” i tirava enlaire les peces d’un puzzle per tota l’habitació.

Jo li he dit: – Guim ja ho pots endreçar, les coses no es tracten així.

Passant de mi, ho ha seguit fent.

Llavors li he dit: – Mira, doncs li donarem a un altre nen que ho faci servir bé. Guarda’l a la caixa que el regalarem.

I va el tio i em respon: – Doncs que el reculli l’altre nen.

(Deu haver pensat “a sobre que el regala l’hauré de recollir jo!)

(per la meva credibilitat com a mare he de dir que al final l’ha recollit ell, amb una mica d’ajuda meva, però ho ha fet)

Read Full Post »

Si partim de la teoria (ja sé que són estereotips, que no té perquè ser així i jo sóc de ment molt oberta i molt de la idea de la igualtat de sexes, bla bla bla) que hi ha unes coses associades al món femení i altres al masculí com, per exemple:
–    Als homes els agrada més la ciencia – ficció, a les dones les pel.lis romàntiques.
–    A les dones els agrada anar de compres, els homes  no ho suporten.
–    Els homes tenen més sentit de l’orientació que les dones.
–    Els homes condueixen millor que les dones.
–    A les dones els costa menys parlar entre elles del que senten. Els homes entre ells parlen poc de sentiment, fins i tot poden expressar-ho més amb una dona que amb un altre home (penso)
–    En canvi, els homes no tenen inconvenient en veure’s en boles en un vestuari, les dones (no totes) potser tenen més pudor.
–    Les dones són més planificadores, saben quan el nen té natació, què han de comprar…
–    Als homes els agrada més el futbol.
–    Les dones poden fer més d’una cosa alhora, els homes no.
–    Les dones ploren més que els homes.
–    Les dones són molt més rebuscades que els homes.
–    Les dones planifiquen les vacances buscant hotelets monus.
–    Com ja he citat en altres posts, les dones coneixen més noms de colors que els homes.
–    I a les dones els agrada més anar a ikea.
–    Les dones són capaces (i els agrada) de tenir una llarga conversa telefònica, els homes no es truquen per parlar.
–    Les dones van més al metge.
–    Les dones són més presumides.
–    Les dones fan moltes fotos mones dels homes amb els seus fills i obliguen als homes a fer-los fotos (que clar,  ja no són espontànies i són “posados” menys monus) amb els seus fills o d’elles soles.
Etc…..
Jo tinc una teoria (inventada, però de la que estic bastant orgullosa) que diu que una parella normalment té equilibrades les dues parts. Tenen entre tots dos el mateix grau de “feminitat” que de “masculinitat”.
En el meu cas i, insisteixo, partint d’estereortips com aquests, jo no puc ser més femenina i l’Oriol no pot ser més masculí. Però no sempre és així.
La Marta B., per exemple odia anar de compres. I ara pensareu: “Doncs el seu marit deu estar encantat!”, doncs no! Perquè a ell li encanta anar de compres!
O un home presumit que comparteix la vida amb una dona que no ho és gens (Marta B. segueix servint per a tu!)
Mentre escrivia el llistat anava pensant “lu” femení que és el meu pare que fa fotos mones, mira hotels i planifica viatges, va molt al metge, i sap quin  és el color “piedra”, el teja i el malva.
O estic jo equivocada en els principis i sóc jo la que és la mar de de masculina????
Compartiu la teoria?

Read Full Post »

Fa dies que no escric cap post perquè no podia pensar en una altra cosa que en la meva amiga Marta i en el que estava passant. Aquests dies he pensat molt en nosaltres i déu n’hi do nenes tot el que hem passat!. Algunes heu patit malalties dures, les hem vist patir a algú molt proper o heu vist com algú que estimàveu ens deixava molt abans del que tocava, fins i tot, abans de començar. I cada vegada, cada vegada que ha passat alguna d’aquestes coses tremendes, cada una de vosaltres m’ha sorprès amb la seva fortalesa. I la Marta no ha estat una excepció, al contrari. Ha reunit el seu seny, la seva saviesa, la seva tendresa, el seu amor, la seva organització, la seva serenitat i , fins i tot, el seu sentit de l’humor. M’agrada comprovar cada vegada que passa una cosa forta, dolorosa, injusta… que el grup d’amigues es construeix en xarxa en un moment. És igual on siguem, que faci dies que no ens veiem … en un segon construïm una xarxa de comunicacions i teixim una xarxa forta perquè es pugui deixar caure la que ho necessiti.

La Marta és una gran seguidora del blog i jo una gran seguidora seva. La seguiré de ben a propet per si necessita alguna cosa.

I res nenes, que tanta fortalesa i tanta amistat es mereixien, almenys, un post.

Read Full Post »