nosaltres, nenes.

Fa dies que no escric cap post perquè no podia pensar en una altra cosa que en la meva amiga Marta i en el que estava passant. Aquests dies he pensat molt en nosaltres i déu n’hi do nenes tot el que hem passat!. Algunes heu patit malalties dures, les hem vist patir a algú molt proper o heu vist com algú que estimàveu ens deixava molt abans del que tocava, fins i tot, abans de començar. I cada vegada, cada vegada que ha passat alguna d’aquestes coses tremendes, cada una de vosaltres m’ha sorprès amb la seva fortalesa. I la Marta no ha estat una excepció, al contrari. Ha reunit el seu seny, la seva saviesa, la seva tendresa, el seu amor, la seva organització, la seva serenitat i , fins i tot, el seu sentit de l’humor. M’agrada comprovar cada vegada que passa una cosa forta, dolorosa, injusta… que el grup d’amigues es construeix en xarxa en un moment. És igual on siguem, que faci dies que no ens veiem … en un segon construïm una xarxa de comunicacions i teixim una xarxa forta perquè es pugui deixar caure la que ho necessiti.

La Marta és una gran seguidora del blog i jo una gran seguidora seva. La seguiré de ben a propet per si necessita alguna cosa.

I res nenes, que tanta fortalesa i tanta amistat es mereixien, almenys, un post.