Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 8/02/2012

Si partim de la teoria (ja sé que són estereotips, que no té perquè ser així i jo sóc de ment molt oberta i molt de la idea de la igualtat de sexes, bla bla bla) que hi ha unes coses associades al món femení i altres al masculí com, per exemple:
–    Als homes els agrada més la ciencia – ficció, a les dones les pel.lis romàntiques.
–    A les dones els agrada anar de compres, els homes  no ho suporten.
–    Els homes tenen més sentit de l’orientació que les dones.
–    Els homes condueixen millor que les dones.
–    A les dones els costa menys parlar entre elles del que senten. Els homes entre ells parlen poc de sentiment, fins i tot poden expressar-ho més amb una dona que amb un altre home (penso)
–    En canvi, els homes no tenen inconvenient en veure’s en boles en un vestuari, les dones (no totes) potser tenen més pudor.
–    Les dones són més planificadores, saben quan el nen té natació, què han de comprar…
–    Als homes els agrada més el futbol.
–    Les dones poden fer més d’una cosa alhora, els homes no.
–    Les dones ploren més que els homes.
–    Les dones són molt més rebuscades que els homes.
–    Les dones planifiquen les vacances buscant hotelets monus.
–    Com ja he citat en altres posts, les dones coneixen més noms de colors que els homes.
–    I a les dones els agrada més anar a ikea.
–    Les dones són capaces (i els agrada) de tenir una llarga conversa telefònica, els homes no es truquen per parlar.
–    Les dones van més al metge.
–    Les dones són més presumides.
–    Les dones fan moltes fotos mones dels homes amb els seus fills i obliguen als homes a fer-los fotos (que clar,  ja no són espontànies i són “posados” menys monus) amb els seus fills o d’elles soles.
Etc…..
Jo tinc una teoria (inventada, però de la que estic bastant orgullosa) que diu que una parella normalment té equilibrades les dues parts. Tenen entre tots dos el mateix grau de “feminitat” que de “masculinitat”.
En el meu cas i, insisteixo, partint d’estereortips com aquests, jo no puc ser més femenina i l’Oriol no pot ser més masculí. Però no sempre és així.
La Marta B., per exemple odia anar de compres. I ara pensareu: “Doncs el seu marit deu estar encantat!”, doncs no! Perquè a ell li encanta anar de compres!
O un home presumit que comparteix la vida amb una dona que no ho és gens (Marta B. segueix servint per a tu!)
Mentre escrivia el llistat anava pensant “lu” femení que és el meu pare que fa fotos mones, mira hotels i planifica viatges, va molt al metge, i sap quin  és el color “piedra”, el teja i el malva.
O estic jo equivocada en els principis i sóc jo la que és la mar de de masculina????
Compartiu la teoria?

Read Full Post »