Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 3/03/2012

Ahir es va casar la meva germana. Va ser un matí esplèndit, un dinar fantàstic i una festeta ideal a la nit.

El paper de “hermana de la nòvia” és ideal perquè et fa molta il.lusió tot, coneixes a tothom i no passes nervis (una mica sí, però pocs).

La cerimònia al registre civil, amb el nuvis i vuit convidats, hagués durat uns 30 segons si no fós per les boniques paraules que va dir la Mercè, les boniques paraules de la Pepa i les meves. Tot i que a Medinaceli van que se les pelen i celebren bodes en cadena com qui fa D.N.I, per els que érem allà era un moment emotiu i important i així va ser.

Us deixo les meves paraules pel Manel i la Bolis. Pels que els coneixeu, em fa il.lusió compratir-les amb vosaltres, pels que no, imagineu-vos-els com dos persones fantàstiques, simpàtiques, fàcils i que s’han talment trobat.

Ah! i dir-vos que el Manel considera que a la nostra família mengem tot el dia bechamel i que el Quique era el, simpàtiquíssim,  pare del Manel que vaig tenir la sort de conèixer.

El Guim va conèixer al Manel quan tenia un mes. Així que per ell el Manel  ha existit sempre.

El que passa és que pels altres, almenys per a mi, també sembla que hi hagi estat tota la vida. Es va incorporar tant fàcilment i d’una manera tan natural al nostre paisatge familiar que semblava que sempre n’hagués format part. Parlava del que parlàvem, reia del que dèiem, rèiem del que deia, bevia café llarg i fumava com nosaltres sota la parra del pati i assaboria amb gust la bechamel que banyava els nostres plats.

Quan es van trobar el Manel i la Bolis em va donar la impressió que encaixaven com aquells

engranatges de rodes dentades que quan s’acoplen comencen a girar ràpid i amb força.

Es van trobar la bondat amb la bondat, la generositat amb la generositat, el sentit de l’humor amb el sentit de l’humor, el saber divertir-se amb el saber divertir-se…

I també unes diferències que es combinen bé.

La Bolis és un llibre obert, fins i tot a vegades costa tancar-lo. El Manel és un llibre que costa d’obrir però que quan ho aconsegueixes diu coses molt boniques.

El Manel crea amb les paraules, la Bolis amb les mans.

La Bolis arranca i no para, comença mil coses, decideix i torna a decidir i prova i prova i prova coses noves. El Manel és més pausat i observa i observa i observa i fa. I té la paciència de veure fer-se a poc a poc un sofregit perquè quedi més bo l’arròs.

En fi, que per mi són una bona barreja de semblances i diferències.

El dia que vaig conèixer al Quique, a Vilanova, parlàvem de que jo vivia a Viladrau i em va dir:

–          És molt millor viure al mar que a la muntanya.

–          I jo li vaig dir : Ah sí? Perquè?

I em va respondre amb una interessant teoria:

–          Home! El pagès està lligat a la terra, és conservador i cada dia és igual que l’anterior. El mariner és aventurer. Es fa al mar i descobreix coses noves i torna amb les seves descobertes per explicar-les.

Em va agradar. Vosaltres teniu les dos coses, teniu mar i teniu muntanya. Així que crec que sabreu trobar un bon equilibri, segons la teoria del Quique i com diu una cançó de Mishima: entre l’ordre i l’aventura. I viureu una bonica vida junts.

Paula   2-3-2012

Read Full Post »