Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 13/03/2012

Avui ha passat una cosa molt bonica a la classe, una cosa que no havia vist mai.

Cada dimarts expliquem el conte preferit d’un nen de la classe. El porten de casa i el tenim uns dies sobre la pissarra, s’hi fixen, miren la tapa, intenten llegir el títol… i quan arriba el dia tenen moltes ganes d’escoltar-lo.

El nen propietari del conte ens explica d’on l’han tret: me l’han portat els reis, me l’han comprat els pares, era de la meva germana gran…i m’ajuda a explicar-lo. Els que ja llegeixen una mica llegeixen alguna frase, alguna paraula…

La nena d’avui és una nena que llegeix com jo, mai havia vist una nena de 5 anys que llegís així. De fet, es veu que als 3 anys ja llegia. Escriu “moltíssim” amb dos “ss” i esquirol amb “qu”. És una nena tímida, que passa molt desaparcebuda.

He començat jo la primera pàgina i la segona li he fet llegir sencera a ella. Hi havia molta lletra. Ho ha llegit perfecte, fent les pauses i l’entonació que el text requeria.

Mentre llegia els nens la miraven molt més bocabadats del que miraven quan llegia jo, suposo que impressiona veure algú petit com tu ho fa tant bé. Quan ha acabat la pàgina, l’A. una nena també molt llesta, molt líder de la classe i que normalment li costa equivocar-se… s’ha posat a aplaudir-la!!!

La resta s’han sumat a l’A i li han fet una ovació! La lectora somreia i somreia i la següent pàgina l’ha llegit amb un to de veu més alt (sempre parla molt fluixet) i encara més segur.

M’ha fet pensar en una cosa similar que fa uns anys va protagonitzar Paul Potts, un venedor de telèfons mòbils britànic pel que d’entrada ningú semblava apostar i que va emocionar tot un auditori.

 

 

Read Full Post »