Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for abril de 2012

Paraules a la ràdio sobre quins seran els llibres més venuts d’aquest Sant Jordi,”Felicitats Jordi”,  paraules cantades dels nens de cicle mitjà que m’han posat la pell de gallina cantant una òpera!,  paraules dels textos dels  Jocs florals llegides per nens emocionats en saber-se guanyadors, paradetes de roses d’entitats, paraules que comencen a  llegir uns nens de 5 anys que s’intercanvien contes, 27 roses per a 27 mares, un drac amb el que els geganters del poble esperen als nens al sortir de l’escola, una bonica rosa de l’Oriol, una bonica rosa del Guim

i d’una amable mare d’una nena de la classe, parades de llibres, comprar-ne 2, cues interminables a les llibreries, senyeres als balcons i finestres…. i les roses que han regalat a les parades dels mercats i la carnissera de la cantonada, i la del nòvio i la del fill a la mare,la del pare a la filla,  la del marit, la de l’amic, la del jefe  i les roses fetes de paper de seda, pinotxo, càpsules de nespresso, cintes, plastilina i cartró de tants nens per a tantes mares, i les icones de rosa enviades per whatsapp,  i les fotos de roses de l’instagram, i les paraules que els autors han escrit a la página en blanc dels llibres dels seus fidels lectors, i les “gràcies” després de tantes roses i tants llibres intercanviats i  els soroll de tants petons,i tants i tants “Felicitats Jordi!”,  i la princesa de la llegenda i el cavaller i la sang del drac, i l’espiga i la cinta catalana i aquell pà de Sant Jordi amb sobrassada, i la mulitud passejant en massa,i l’alegria que es veu aquest dia,  i les paraules impreses en tants llibres… i les paraules que he sentit entre dues adolescents:

–          Suposo que et regalarà una rosa no?

–          Home! Si no li vento un parell d’hòsties que flipa!

Read Full Post »

Hi ha paraules ben trobades. Moltes ja tenen un significat etimològic que fa una clara referència a què volen dir, per exemple “submarí”= que va per sota del mar; o “preocuparse”= ocupar-se de patir abans de que, potser, calgui.

Hi ha altres paraules que estan simplement ben inventades. Un bon exemple és el nom d’un arbre que tant en català com en castellà té un nom ben trobat: desmai/ sauce llorón.

El récord per a mi de paraules ben trobades són castellanes:

–          Correveidile:

(De la fr. corre, ve y dile).

  1. 1.    com. coloq. Persona que lleva y trae cuentos y chismes.

–          Paluego: aquell “restu” de carn de xai que et queda entre queixals i que no et queda més remei que deixar-la “pá luego”! Paraula igual de graciosa que de fastigosa.

–          També m’encanten “xirimiri” i “calabobos”.

Després hi ha paraules que la seva sonoritat ja indiquen una mica el significat o almenys hi lliguen: xiuxiueig, terrabastall!!!!!!!

La paraula “tap”, per exemple,  també trobo que està ben vista. El tap és petit com la paraula, que és contundent i acaba amb una consonant que no podem allargar: TAP! (sembla voler dir: “ja està fet, s’ha acabat! beure d’aquesta ampolla o prou de colònia!) També recorda la paraula a la onomatopeia que pot fer un tap de cava al sortir: TAP!!

O la paraula “prou”. Quan alguna vegada he de dir cridant : Prouuuu! Sempre la trobo encertada, s’adiu amb el que vol dir. Clar que… cridada qualsevol paraula podria tenir el mateix efecte. Jo tenia un profe a l’institut que quan volia que calléssim cridava el primer que li venia al cap. Recordo un crit a molts decibels de: PASTANAAAAGAAAA!  I tots callàvem de cop, suposo que pel surrealisme de la situació.

En canvi hi ha paraules que no lliguen amb el que volen dir, igual que persones a les que no el hi “pega” el seu nom. Fa una quants anys vaig conèixer a la Gemma treballant en una escola (no sé si llegiràs això) i jo sempre li deia Sílvia. Però és que té una cara de Sílvia!

És com el cas de les pestanyes. Quasi totes les parts del cos (amb importants funcions) tenen noms curts: mà, peu, cor, cap, dit, cul, braç, ull, nas, coll, pit …. I les pestanyes, d’una importància secundària, que són una paranoia, diminutes i que necessiten un kilo de rímmel per començar a intuïr que existeixen,  va i es passegen amb aquest nom tant llarg!

Read Full Post »

S’acosta Sant  Jordi i, per tant,  els Jocs florals de l’escola. Els de P-5 hi participen fent un rodolí sobre la llegenda de Sant Jordi.

En sessions anteriors vam rimar paraules i vam fer un rodolí amb el nostre nom. Van sortir força ràpid, vulguis o no ja en teníen mig fet:

“La Joana toca la campana”, “l’Abril menja pernil”, “La Mireia s’enfila a la xemeneia”…

Però fer un rodolí per cap de Sant Jordi ha sigut “árdua tarea”.

El primer dia no hi havia manera. Aixecaven la mà ansiosos per dir rodolins tipu: “va arribar Sant Jordi i amb una llança molt llarga va matar al drac”. Així que quan un nen em va dir:

–          “ La princesa resa”. El vaig trobar fantàstic. Rimava! i era coherent amb el context (jo si fos la princesa a punt de ser devorada em veig perfectament capaç de resar!).

Al cap d’una estona el J. va aixecar la mà per dir:

–          “El cavaller cau i és un babau”. Olé!

Vaig deixar els altres 23 rodolins  per dies posteriors pensant que seria impossible.

Vaig decidir que sols sols (paraules de les que es diuen dues vegades) era xungu però amb ajuda o poca ajuda o sols n’han anat fent tots i ha sortit de tot però algun és tant brillant com aquest:

“El drac veu la princesa,

se la vol cruspir,

-Ai! Quina por em fas venir!”

Lo millor de tot ha estat que s’havien de pensar un pseudònim, per ser legals i no donar pistes al jurat. Sort que jo no sóc jurat de P-5 perquè a través del pseudònim en descobriria a molts.

El F. que sempre m’explica que de gran vol ser conductor d’ambulàncies i maquinista de retros es diu “maquinista de retros”.

El G. obsessionat amb els dinosaures es diu “Dinosaure valent”.

També és molt evident si és un nen o una nena:

Pseudònims dels nens:

–          Lleó valent, el gat bo, l’àliga forta, el falcó roig, dinosaure valent, maquinista de retros, tigre…

Pseudònims de nena:

–          Rosa vermella, princeses, princesa rosa, dofins, flor de primavera, primavera, estiu, gelat de vainilla…. i  Monstre verd (aquest últim és d’una nena que odia el rosa, que juga a futbol, que els reis li porten cotxes i pilotes i que a la màscara de carnaval no va tolerar ni un puntet de purpurina.

 

Read Full Post »

Perquè em ve de gust quedar-me un dissabte a la nit a casa.

Perquè ja tinc bambes de caminar- córrer.

Perquè el meu àpat preferit és l’esmorzar!

Perquè em comença a fer una mica d’il.lusió que em durin les flors del balcó.

Perquè començo a currar-me el sopar.

Perquè “pijegem” amb el vi i la ginebra.

Perquè miro blogs de decoració.

Perquè puc trobar-me en converses sobre el “kalia oxy action“.

Perquè ja no dic “com ronca el meu pare!” sinó que em molesta que ho comenci a fer el meu marit.

Perquè les canes es multipliquen dia a dia.

Perquè m’agrada comprar verdura a la parada.

Perquè quan surto a la nit (no sempre) penso en el matí següent.

Perquè estic “barajant” la possibilitat de comprar-me una crema “anti-edad”.

Perquè ja no sóc la jove de la feina.

Perquè quan ballo veig que ballo de generació antiga.

Perquè figura que ja els hi trec uns 16 anys als protagonistes de Grease!

Perquè quan un nen de la meva classe va veure (en una exposició que fan fer nens de cole sota el títol “objectes d’ ABANS!”) una ampolla de sifón com aquesta va dir:

–          Això és una cosa per netejar vidres! (la veritat és que s’assembla al “Glassex”)

Perquè quan van veure això:

vaig sentir que deien:

–          És un ordinador sense pantalla!

–          És un ordinador desmuntat!

 

 

 

Read Full Post »

Un anagrama és un mot (una paraula) o frase formats per la transposició de les lletres d’un altre mot o una altra frase.

Amb la conya de que l’Oriol va  trobar que MESSI I SEMIS es feia amb les mateixes lletres, he estat pensant i buscant anagrames.

El millor que conec  és el que es va inventar una amiga meva que de cognom es diu PERMANYER. El seu pare fa anys estava al sofà de casa pensant quina era la paraula més llarga a fer amb les lletres del deu cognom i demanava l’ajuda de la seva filla, llavors adolescent, que trobant al seu pare pesat va dir:

–          Ai papá! Prova EMPRENYAR!

I sense pensanr-ho gaire va aconseguir fer un anagrama amb totes les lletres del seu cognom!

Buscant per la xarxa he trobat molt anagrames:

–          LÀMINA – ANIMAL

–          ESPONJA –JAPONÉS

–          MARTA – TRAMA

–          CLARA – LACRA

–          CRISTINA – INSCRITA

–          ANDALUCÍA – ALUCINADA

–          CANARIAS – SACARINA ….

Porto 24 hores pensant tota l’estona amb anagrames i ho trobo molt difícil!

M’havia proposat no escriure el post si no n’havia fet almenys un.

Només he aconseguit, cutre cutre, fer-ne un amb el meu nom:

–          PAULA – PALAU

Sou millors que jo? Ajudeu-me!

 

 

 

Read Full Post »