Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 28/05/2012

Quan ets de Barcelona i te’n vas a viure a un poble petit trobes avantatges i inconvenients. Lo millor és que els diumenges van deixar de ser depriments, no implicaven un viatge de tornada, unes maletes, un “fin de fiesta”. També és còmode tenir el CAP davant de casa i una única escola pública a la que entres segur, estar un dimecres a la tarda passejant per la muntanya i tenir un jardí on passar un altre dimecres a la tarda mirant el Montseny. Pots pendre un cafè al bar tenint una conversa coral…

Per contra,  necessites la teva dosis de ciutat. Quan t’has criat entre semàfors, clàxons, autobusos, cines, botigues… també ho trobes a faltar. Jo dormo cada divendres a Barcelona i m’injecto la meva ració de ciutat.  Em vaig a oxigenar a Barcelona, al contari que fa molta gent de Barcelona quan va a desconnectar a la muntanya. Veig als meus pares, l’àvia, tota la perentela de l’escala (m’encanta haver viscut en una escala plena de familiars i seguir-los veient), vaig a “pendre algo” amb les meves amigues divendres a la nit (sí Anton, “prendre algo”, tot i que sé que seran cerveses o gin tònics), faig “recadus” amb la meva mare pel barri dissabte al matí, anem al parc, anem al port amb el Guim i el meu pare… i torno al poble amb ganes de tornar-hi i impregnada de ciutat.

Aquesta setmana feia quinze dies que no baixava a Barcelona i això implicava necessitat de dosis doble, i la vaig tenir. Divendres vaig anar al teatre i de camí a l’espai Brossa a veure “En comptes de la lletera” vaig caminar per Portal de l’Àngel, per la catedral, pel Born…el centre trepidant de la ciutat.

I vaig veure un grup tocant i unes estrangeres que ballàven deixant-se anar, un senyor amb cabells llargs i barba blanca (d’aquest al poble també en tenim un) que anava amb patinet lluïnt un “bombín”, uns acròbates amb molt públic, botigues moníssimes i caríssimes del Born on m’ho compraria tot, terrasses plenes, gent d’aquí, d’allà i de tot arreu, feia mesos que no hi passejava  i em va agradar sentir-me part de la ciutat.

Després de sortir molt satisfetes del teatre, un agradable sopar per Gràcia amb més amigues i el taxi groc i negre que et torna a casa.

I com a sobredosi vaig tenir un dissabte de turista amb le meu pare i el Guim pujant al telefèric de Montjuïc. (Crec que som els únics no estrangers que han pujat als dos telefèrics de la ciutat, clar que l’abuelo per satisfer al “nietecito” no descarto que llogui un helicòpter o faci despegar un avió del Prat ).

I sempre que baixo a Barcelona tinc ganes de ciutat i quan torno al poble tinc ganes de poble. I penso que m’agrada aquesta dualitat en la que visc i que el Guim sàpiga que és una merla i una boca de  metro.

Read Full Post »