Acabo d’arribar d’un viatge per França amb la família. Hem navegat per un ample i tranquil riu que es diu Charente a la regió d’Aquitània. Els pobles, els racons, els castells … donaria per inspirar-se per molts posts però el meu cervell es dedicava a relaxar-se a tope, sense mòbil, ni ordinador, ni presses …
Un viatge ple de coses agradables: el riu, els arbres, els camins, els castells i els ponts, el brie, el camembert i el roquefort. Tirar-se al riu saltant del vaixell, beure vi “rouge” boníssim, passejar, pedalar, badar en un mercat de carrer, treballar en equip per passar les “écluses”, els gintònics a la nit, unes sorprenents nits de son conciliador, uns esmorzars fantàstics, sopars a les terrasses, jocs repetitius amb el Guim, parlar, riure, somriure, meravellar-se amb el paisatge (i l’escultura del Corto Maltese) 
i, sobretot, estar amb aquests tripulants tant simpàtics i ben avinguts.
Viatjar sis adults i un nen suposa que els grans s’han d’adaptar al ritme de nen i el nen també al dels adults. Després de mil partides de la meva mare i la meva germana amb el Guim de “vermell o negre” vaig proposar al nen un nou joc SOLITARI que consistia simplement en ordenar en 4 pilons corrsponents als 4 pals una baralla espanyola. Per sort el joc el va enrollar i el va distreure estones de sopars i cotxe. Em va fer gràcia que quan li vaig explicar el nom dels pals i vaig dir :
– Aquests es diuen “bastos”
Va i em diu:
– Bastos? Jo els hi dic “pebrots”. Té la seva lògica i potser li escau millor i tot.
De “repent” veig que classifica un cavall de copes amb els “pebrots” i quan li vaig demanar perquè l’havia posat allà em senyala la cuixa de malla verda del cavaller!!!!! ja ja ! sembla talment un basto!
L’Oriol em va explicar el significat dels pals de la baralla francesa:
Els cors són L’AMOR, les piques LA FORÇA, els trèbols LA SORT i els diamants LA RIQUESA.
Per curiositat, he estat buscant el significat dels de la baralla espanyola.
M’ha sorprès descobrir que se li adjudica un significat molt rollo TAROT on cada carta té el seu propi significat: fecunditat, celebració, gelosia, resistència… però, així a grans trets:
Els oros, com és de suposar, representen els temes econòmics, les copes l’amor, les espases la salut i, ELS PEBROTS, els temes laborals i els viatges.
Mira, una curiositat com un altra que crec que pot fer gràcia saber a algú, com, per exemple, a la meva amiga Susanna que potser ho llegeix, si té wifi, des del Serengueti.
Q fàcil és llegir-te, i estimar-te.
gràcies guapu!
M’alegro de que el viatge us hagi anat be.
En quant a les cartes són molt millor les franceses que les espanyoles. No hi ha color. Les espanyoles com has comprovat amb el Guim són enganyoses, costa molt veure amb un cop d’ull si tens una bona mà. En canvi amb les franceses, més clares i netes es veu de seguida. O potser és que sempre he jugat amb aquestes últimes. El Javier en canvi com a bon jugador de mus opina el contrari que jo.
Un pto.
Estic d’acord amb l’Oriol!!
Des del Serengeti i de fet durant totes les meves vacances (i pel que expliques igual que tu mentre navegàveu) he intentat desconnectar de la tecnologia que sovint ens abdueix. Així que t\’estic llegint ara que ja he tornat a la rutina, sort en tinc d\’haver-me esperat i poder recrear-me en els teus fantàstics posts que, dit sigui de pas, he trobat a faltar tot i l\’intent de desconnexió.
Un petó i visca els pebrots!