Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for setembre de 2012

Fa temps el Pere i la Maria em van parlar d’aquest home i el seu discurs positiu i graciós. Havia oblidat el seu nom i fa pocs dies per una altra via hi vaig anar a parar. Pot ser que ja el conegueu perquè ja l’ha entrevistat el Buenafuente i ha sortit a molts llocs, però si no és així no us el perdeu.

Això va de ser optimistes i de no pensar que el món s’ha girat en contra nostra.Va de no creure’ns els millors, ni el cul del món, però de procurar per la nostra felicitat.Va d’acceptar la realitat i atrevir a canviar el que no ens va bé. De cuidar el nostre cos i la nostra ment. De sortir a divertir-nos i no vendre la nostra vida fent coses que no ens agraden…

Fa riure i fa pensar.

Read Full Post »

Hi ha un tipus de nen, que em fa bastanta gràcia, que des de que sóc mestra diria que he trobat en cada grup que he tingut. Aquesta mateixa tipologia en nena és molt difícil de trobar.

Són nens llestos, observadors, amb molt bons raonaments, acostumen a ser molt bons en matemàtiques, però  quan han de traspassar tot el que saben sobre paper no els hi llueix. Tenen una lletra grossa, un dibuix immadur, són barroers i desmanegats.

Aquest any en tinc un clar exemple. Fa unes explicacions com d’ home vell, és imaginatiu i independent però li fa una mandra fer les feines!

La mestra que el va tenir a P-3 em va explicar que quan altres ja dibuixaven coses amb sentit ell encara feia guixots i sempre que li demanaves què havia dibuixat la seva resposta era: – Un tobogan amb moltíssims giravolts.

Dilluns fèiem “la notícia del cap de setmana” i ell va explicar que havia anat a comprar al súper. Per il.lustrar-ho va fer una estranya figura humana (ell) que empenyia una mena de carro davant unes ratlles que simulaven les estantaries amb curioses formes vàries que figuraven els productes.

Jo li vaig demanar:

– Home G.! pinta-ho una mica no?

– És que en aquest súper totes els armaris i neveres són ben transparents!

 

 

Read Full Post »

felicità

Ufff! Feia molt que no escrivia! Mai havia estat tants dies sense fer-ho però l’estiu i l’inici de curs m’han fet estar molt poc a casa davant de l’ordinador. He estat, i estic, de subidón. Ha estat un estiu actiu amb caminades i moltes hores de piscina, amb sopars i festa major, amb escapades i cerveses de tarda. Un inici de curs que he agafat amb moltes ganes amb un grup que endevino que em farà disfrutar molt com a mestra. Naturalment canviaria coses, com que aquest subidón meu  d’ara es fes extensiu a tots els que estimo, com que el meu tio Quico no patís com ho fa… però és una època en que em sento molt feliç. Com que no sempre és així al llarg de la vida, tenia ganes de deixar-ho palès.

La wikipedia defineix així la felicitat:

La felicidad es un estado de ánimo que se produce en la persona cuando cree haber alcanzado una meta deseada. Tal estado propicia paz interior, un enfoque del medio positivo, al mismo tiempo que estimula a conquistar nuevas metas. Es definida como una condición interna de satisfacción y alegría.

Sí, suposo que una mica és el que em passa, no hi res que em neguitegi molt, tinc aquesta pau interior. Estic contenta amb la meva feina, la meva vida, he aconseguit petites metes com la de pintar el pis, que semblen una tonteria però mola, el nen ha passat de la guarde a l’escola pública el que em suposa poder-me comprar alguna peça més de roba o fer algun sopar més a fora, que sembla una tonteria però mola no anar tant escanyats… he assolit coses i tinc il.lusió per aconseguir-ne altres.

És una època feliç, que no sé quina durada tindrà, així que l’he d’aprofitar. Segurament tots recordem èpoques felices, com aquell estiu de l’adolescència, un curs en particular, èpoques amb una màgia especial…

Hi ha èpoques i hi ha instants feliços. El meu pare té un frase que li he sentit dir molts cops:

“Todas las veces en mi vida que me he parado a pensar lo feliz que era, había bebido vino tinto”

Una mica és veritat, aquests instants de felicitat, a vegades poden no coincidir fins i tot amb una època feliç, però són sopars amb alegria i riure, una música que t’estova, uns balls, una tarda assoleiada, una nit d’hivern sopant torrades de la llar de foc, un trajecte amb cotxe cantant… i sí el vi sap donar aquest punt de subidón just.

Doncs res, que espero contaminar-vos una mica d’aquest subidón i “que corra el vino”!

La Romina i l’Albano ara no són gaire feliços i es deixen verds a “Sálvame Deluxe” però algun instant de felicità devien tenir (tot i que es veu que ella estava fins als ous de tanta gira en les seves èpoques daurades).

Read Full Post »