Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for octubre de 2012

Cada setmana expliquem un conte a la biblioteca de l’escola. Intentem que parli de sentiments i emocions i parlem una mica.

Aquesta setmana el conte es deia “Visc a dues cases” i anava d’una nena que tenia els pares separats i vivia entre casa el pare i casa la mare.

Abans d’obrir-lo els vaig llegir el títol i els vaig preguntar:

– Per què creieu que aquest conte es diu “Visc a dues cases”?

I el G. em respon:

– Perquè aquesta nena és molt rica?

(El G. riu veient que jo ric).

Vam llegir el conte i cadascú va explicar amb qui vivia a casa. El J., de seguida es va sentir identificat amb la nena del conte i va explicar que ell també vivia a dues cases perquè els seus pares s’havien separat.

El mateix G. li pregunta:

– J., i perquè es van separar els teus pares?

– Perquè no s’entenien.

– No s’entenien? – segueix el G.- Perquè parlaven en dos llengües diferents?

Read Full Post »

No recordo a on, vaig llegir que el nostre primer record data dels 3 anys i 4 mesos. Avui el meu fill fa 3 anys i 4 mesos. Entenc que no recordi amb clarividència la felicitat que respiràvem quan va néixer o l’idíl.lic viatget a la Provença quan tenia 3 mesos, entenc que no recordi quan gatejava, quan escupia la papilla de fruita o els seus primers reis. Però crec que a dia d’avui conserva records que ja seran per sempre,tot i que siguin borrosos o distorsionats. En part ho crec perquè jo crec tenir records més antics, no gaires, però algun; però sobretot ho crec perquè la seva vida la pot veure passar lliscant el seu dit  per la pantalla del meu mòbil. Els nens d’avui tenen tant document gràfic de la seva vida (sobretot recopil.lat per les seves mares) que tenen més consciència de les coses viscudes. I veient les fotos de quan vam anar a Eivissa, de quan anava a la guarde, dels dies d’estiu a a la masia, del viatge familiar a França i de les estones amb els seus amics… n ‘explica detalls. Ja sé que  segurament lo important no és el detall sinó el “posso” que totes les experiències van deixant en tu.

Per altra banda, ara pot ser que oblidi coses que recordi quan sigui pare (si ho és). Almenys a mi em passa. Revius coses constantment i recuperes vells, encara que potser distorsionats, records. Tornes al zoo després de 25 anys i quan sents aquella olor d’aigua bruta de les foques et sembla recordar-te a tu de nena amb un gorro de llana que et picava en el mateix espai. Quan dorms al costat del seu cos enfebrat et recordes a tu “acurrucada” entre els teus progenitors. Revius els viatges al cotxe quan anaves al seient de darrera escoltant la música dels teus pares, quan anaves als parcs, quan picaves el tió o t’agafaven a coll embolicat en una tovallola al sortir de la banyera.

Intentarem omplir aquest bagatge de records bonics, sobretot ara, que tenint 3 anys i 4 mesos sembla que li poden quedar més gravats a la memoria vital.

Read Full Post »