records d’infància

No recordo a on, vaig llegir que el nostre primer record data dels 3 anys i 4 mesos. Avui el meu fill fa 3 anys i 4 mesos. Entenc que no recordi amb clarividència la felicitat que respiràvem quan va néixer o l’idíl.lic viatget a la Provença quan tenia 3 mesos, entenc que no recordi quan gatejava, quan escupia la papilla de fruita o els seus primers reis. Però crec que a dia d’avui conserva records que ja seran per sempre,tot i que siguin borrosos o distorsionats. En part ho crec perquè jo crec tenir records més antics, no gaires, però algun; però sobretot ho crec perquè la seva vida la pot veure passar lliscant el seu dit  per la pantalla del meu mòbil. Els nens d’avui tenen tant document gràfic de la seva vida (sobretot recopil.lat per les seves mares) que tenen més consciència de les coses viscudes. I veient les fotos de quan vam anar a Eivissa, de quan anava a la guarde, dels dies d’estiu a a la masia, del viatge familiar a França i de les estones amb els seus amics… n ‘explica detalls. Ja sé que  segurament lo important no és el detall sinó el “posso” que totes les experiències van deixant en tu.

Per altra banda, ara pot ser que oblidi coses que recordi quan sigui pare (si ho és). Almenys a mi em passa. Revius coses constantment i recuperes vells, encara que potser distorsionats, records. Tornes al zoo després de 25 anys i quan sents aquella olor d’aigua bruta de les foques et sembla recordar-te a tu de nena amb un gorro de llana que et picava en el mateix espai. Quan dorms al costat del seu cos enfebrat et recordes a tu “acurrucada” entre els teus progenitors. Revius els viatges al cotxe quan anaves al seient de darrera escoltant la música dels teus pares, quan anaves als parcs, quan picaves el tió o t’agafaven a coll embolicat en una tovallola al sortir de la banyera.

Intentarem omplir aquest bagatge de records bonics, sobretot ara, que tenint 3 anys i 4 mesos sembla que li poden quedar més gravats a la memoria vital.