Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Novembre de 2012

Últimament estic mooooolt agraïda a la Concep i la Patri per haver-li regalat contes al Guim .  És una col.lecció de “La Galera” de contes tradicionals. Està tant motivat pel conte que li expliquem cada nit que és ell el que demana anar a dormir!!! La nit abans ja prepara (traient més enfora el llom del llibre de l’estanteria) el del dia següent.

Sóc fan de “El lleó i el ratolí”

: un lleó es vol menjar a un ratolí. El ratolí argumenta la seva llibertat dient al lleó que ell és tant petit que seguirà tenint gana i que demostri que és un bon rei de la selva. El lleó, per pena i simpatia, el deixa anar. El ratolí, agraït, diu que si necessita mai la seva ajuda la tindrà. El lleó se’n riu “Com el pot ajudar un animal tan petit a ell?”. Doncs poc deprés el lleó cau en una xarxa de caçadors i el petit ratolí mossegant la xarxa fa un forat perquè pugui escapar.

Bonics missatges: no subestimem a ningú, si ajudem ens ajudaran, l’amistat…

També sóc fan de “La llebre i la tortuga”.

Una llebre i una tortuga han d’anar a Puigcerdà. La tortuga proposa anar-hi juntes i la llebre “xuleta i altiva” se’n riu d’ella a la cara:

–          Però si jo hi aniré amb quatre passes i tu vas molt lenta…! Cargol amb potes!

La tortuga li proposa fer una cursa. La llebre, que va de sobrada, es para a menjar, a dormir, a sopar amb amigues llebres de Vic… i quan arriba a Puigcerdà la tortug,a que no ha parat de caminar, ja l’espera.

Bon missatge: no subestimis a ningú, la constància té recompensa, l’esforç…

Però alguns dels contes tradicionals, si els analitzem, transmeten missatges èticament confosos… Repassem:

“El Patufet”.

Un pobre nen amb enanisme extrem que tot i això ha aconseguit ser  valent i amb autoesima. S’atreveix a anar a comprar safrà i a anar a portar el dinar al pare. Però se’l menja un bou! Tot i que al final surt amb un pet i se salva… jo sempre penso que al Patufet se li ha acabat el “xollo”. Creieu que els seus pares el deixaran tornar a sortir després de l’episodi del bou? I si es queden sense safrà menjaran paella sense safrà a casa en Patufet? (bueno això passi no?). Però no el deixaran segur sortir de nit per la festa major. Quina vida li espera?

“En Polzet”(Pulgarcito)

(quina insistència amb els nens de talla baixa!) aconsegueix tornar a casa seguint el caminet de pedres. Els pares, que la nit abans planejaven abandonar-los, els reben super contents!. La segona vegada van a parar a casa d’un ogre que se’ls vol menjar. En Polzet aconsegueix enganyar a l’ogre i que aquest es mengi les seves pròpies filles en comptes de a ell i als seus sis germans. Sempre penso en les pobres set nenes, que ja devien ser prou horrendes, morir d’una manera tan tremenda. Però a ningú li importen aquestes criatures??!!! En Polzet i els seus germans tornen a aconseguir arribar a casa!!! Els pares mira que  insisteixen però no aconsegueixen abandonar-los!!!! I tots tant feliços! Cap germà Polzet diu:

–          Osti ens volíeu abandonar? I no ho trobàveu horrible? Haver-ho pensat abans de tenir set fills no? I si això de la llenya no dóna… no sé, proveu coses… no us veig espavilant-vos gaire!

I el pobre “Soldadet de plom”? sense una cama i amb una vida “arrastrada” de collons: naufragant amb un vaixell de paper de diari, devorat per un peix …! i morint cremat a la llar de foc! Sí sí, al costat de la ballarina i el que tu vulguis però horrible! (consumit pel foc abans de poder consumar amb la ballarina!)

I la “rateta que escombrava l’escaleta”? Altiva i presumida es planta al balcó a fer una mena de càsting de marit. Jo sempre pensaba “ja li està bé tú que se la mengi el gat! Per ser tan superficial! Haver-se casat amb el gall o el ruc!”, però quan has de passar alguna nit sentint roncar entens que faci càsting de veus, dormir amb  un ruc ha de ser tremendu!

I” l’àneguet lleig”, quan és gris tothom li fa bulling i quan és cisne tothom perd el cul per ell!

Ah! i una altra cosa que reclamo com a germana gran que sóc! En els contes els germans petits sempre són els espavilats que treuen de l’apuru als grans! L’altre dia vaig tornar a escoltar un conte que de petita em xalava “La flor romanial” i, de nou, el germà petit, el guapo i bo que serà el rei perquè els grans són “lo peor”!

Sort que sempre ens quedarà el porquet gran que es curra la casa de totxos que salva la vida als petits! Clar que s’entreveu que és un soso avorrit que treballa mentre els altres ballen, però almenys és el salvador!

En fi… la vida tampoc és justa  i a vegades els buenazos com el soldadet no tenen sort i hi ha aneguets que no tindran un ” cambio de imagen” tan espectacular.

Anuncis

Read Full Post »

25 N

Érem a Barcelona i hem pujat al cotxe per marxar cap a Viladrau. Ens hem despedit al carrer amb la Bolis i el Manel (la meva germana i el meu cunyat) que anaven a votar.

Arranquem i el Guim em pregunta:

– On van la Bolis i el Manel?

– A votar, saps què és?

– Què és?

– ( I li he intentat explicar què era anar a votar a un nen de 3 anys) Doncs poses un paper en una caixa que diu qui vols que mani … Després compten els papers i el que en té més guanya …(ho he fet com he pogut sense quedar-me gaire clar si havia entès alguna cosa.)

Quan portàvem mitja horeta de cotxe salta i em pregunta:

– I qui ha guanyat la Bolis o el Manel?

Read Full Post »

Aquest estiu ha estat l’estiu “Grey”. El públic femení s’ha tirat a llegir aquesta trilogia eròtica.

Des del punt de vista literari és bastant fluixa però ens és igual. El que ens havia d’aportar era una altra cosa.

El millor de llegir las “cincuenta sombras” és llegir alhora que les teves amigues las “cincuenta sombras”.

Ens ha aportat moooltes  paraules: paraules mentre fèiem passejades a l’estiu, paraules que hem après, no cal entrar en detall però hem hagut de buscar per internet per entendre què era algun artilugi, paraules que ens han fet riure en el chat del whatsapp “Grey” …

Ha donat molt joc i alguna nit d’alegria. No és que ens haguem tirat al “sado”, seguim sent molt “vainilla” però ens ha donat vidilla.

La temporada verano-otoño Grey va culminar en un sopar. Un sopar de 11 noies en una taula rodona. Vam començar centrades en el tema tot i que vam acabar parlant d’altres coses. No va ser un sopar molt picant però quan et vas fent gran i algunes ja tenim fills… és molt fácil caure en parlar dels fills, de l’economia domèstica i de receptes de cuina. Així que s’agraeix que en Christian Grey hagi originat un sopar per parlar de coses entretingudes: el llibre, que faríem en determinades situacions, antics “lios”, records d’adolèscència, anècdotes gracioses…

Ens va passar una mica com quan llegeixes el llibre. Comences centrada i pendent de les escenes de sexe i acabes interessant-te per la història d’amor. Al final serà veritat allò que les dones miren les pel.lis porno senceres per veure si al final es casen!

Es veu que la cosa no acaba aquí, ara ja hem entrat en el “mundillu” i seguirem consumint novel.la eròtica, ojalà seguim generant chats, converses, debats, aprenent paraules i algun recurs pràctic i sobretot sopars femenins per comentar –ho tot.

No podia deixar de dedicar un petit post a al fenomen “Grey”.

Read Full Post »