petit gran mal d’amors

L’altre dia vaig veure al P. plorant desconsoladament al pati. Crec que era la primera vegada que veia plorar al P.

Plorava sanglotant i agafava desesperadament les mans de la M. que, de lluny, jo no arribava a entendre si el consolava amb paraules o el renyava.

M’hi vaig acostar i els vaig demanar què passava.

La M., també desesperada, m’ho va explicar:

– És que el P. vol que ens casem i el G. també es vol casar amb mi i jo no sé amb qui casar-me!!! – va explicar agobiadíssima.

Vaig fer un discurset a la M. i al P. explicant que el més probable era que es casessin, si es casaven, amb una persona que encara no coneixien, que hi havia molt poques parelles que haguéssin començat a sortir a P-5 i que ara havien de ser amics …

Al P. li va semblar impossible la teoria i estava flipat:

– Ah sí?- anava repetint assecant-se encara mocs i llàgrimes.

Un cop a dins la classe vam parlar del tema i vaig demanar als nens si sabien com s’havien conegut els seus pares (per corroborar la meva teoria davant del P., el G. (al que li relliscava més el matrimoni a P-5 i ho vivia amb menys intensitat) i la M., de que quasi cap parella s’havia enamorat a P-5.

– Els meus en una discoteca – va dir el G.

– Tenien 5 anys G.? – vaig demanar.

– No!!!! com 20!

– Els meus en un sopar.

– Els meus anaven al mateix cole però a un altre curs – va dir la M.

Em vaig afanyar a aclarir que segur que era a l’institut o la universitat.

– Els meus a Camprodon. La meva mare estava a dalt del pont amb unes amigues i el meu pare a baix amb els seus amics i les noies van cridar “guapus!” als nois i van començar a parlar…. – la C. ens ho va explicar amb tot detall.

– Doncs els meus es van conèixer quan la C. ja havia nascut i jo estava a la panxa de la mare – va dir la J.

– J. em sembla que no perquè…

– Perquè els teus pares s’havien d’estimar abans!- em va ajudar el G.

I va sonar el timbre del migdia i, salvada per la campana, vaig anar a dinar.

Al dia següent molt nens havien demanat a casa com s’havien conegut els seus pares. Uns fent de castellers, uns en una festa …

En fi, avui m’ha semblat un bon dia per parlar d’històries d’amor. Cada rosa, cada llibre regalat avui n’amaga una.

Read Full Post »

una mentida és igual que una “groma”

-“Una mentida és igual que una “groma“- deia avui la J. a la B..

– Què dius J.?-li he demanat.

La J. m’ha repetit la frase i he obert el debat a la resta de la classe.

-És el maeix una mentida que una broma?

– No, una mentida és més forta – ha dit la Ja.

(m’ha fet gràcia lo de “forta”)

– Els pares ens poden renyar per dir mentides però per fer bromes no – ha dit l’A.

– I dieu mentides?

– Noooooo!

– La meva germana ahir em va dir una mentida de que ja s’havien acabat per sempre els capítols de les “Winx” i era mentida perquè sí que en van fer- ha comentat la C.

– I això és una broma o una mentida?

– Algú mantenia que una broma però la C., víctima de l’engany, estava convençuda que entrava a la categoria de mentida (era de les fortes).

– I què és una broma?

– Fa riure.

– El meu avi cada dia en fa una broma que quan vaig a casa seva m’ha amagat el patinet – ha dit en D.

– Jo faig una broma que me’n vaig de casa i llavors m’amago molt bé – ha afegit la J.

– El meu pare fa una broma que diu a la gent que tenim un elefant a casa- ha dit la P.(el pare de la P., corroboro que és bromista (o bromista-mentider) perquè a principi de curs em va dir que ell era metge i em va omplir una recepta de medicament per a la nena (amb dos c…..)).

El R ha dit que en G. li acabava de fer una broma dient que tenia unes entrades gratis per un parc aquàtic per tots dos i era broma.

He posat en dubte si era broma o mentida. Ni jo m’aclaria. Sort que la D. ens ha explicat un bon “trucu”.

– Quan diem una mentida no diem res de cara de poma i quan diem una broma diem “Broma, broma, cara de poma“. Així que si mai dubteu, espereu a veure si diuen la “coletilla”.

M’he entretingut a buscar-ho al diccionari:

broma³

1 1 f. [LC] Acció d’entretenir-se fent o dient facècies, movent gatzara, etc. Fer broma. Sempre estan de broma.
2 f. [LC] Allò fet o dit a algú amb el propòsit de riure’s d’ell, de fer-hi broma. Una broma pesada.

mentida

1 1 f. [LC] Asserció feta cientment contra la veritat. Dir una mentida. Això que dius és mentida, és una mentida, un teixit de mentides. No heu de dir mentides.
.
3 f. [LC] Il·lusió, engany. La seva felicitat era una mentida.

No sé, a vegades pot ser dubtós no? O potser et sembla una mentida cruel i forta o una broma depèn de com t’ho prens …. La mentida falta a la veritat però a vegades la broma també . La broma és per fer riure, la mentida a vegades estalvia llàgrimes …. a vegades està claríssim, altres suposo que és relatiu, però si ens juguem que s’enfadin els pares, els amics, la parella … sempre podem afegir “broma, broma, cara de poma“.

Read Full Post »