Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 13/05/2013

Els dijous a primera hora del matí anem amb els nens de la classe a la biblioteca de l’escola.

Els explico un conte, a vegades amb el suport de la imatge, a vegades no, i fem una mica de conversa sobre el conte.

Després, alguns dies, els deixo una estona per mirar contes lliurement. Mentre ells miren i llegeixen, jo també miro i llegeixo; en primer lloc per donar exemple i en segon lloc perquè tinc coses interessants a llegir. Hi ha una prestatgeria plena de revistes pedagògiques amb articles molt variats de mestres que expliquen les seves experiències, de psicòlegs, de psicopedagogs… M ‘encanta anar fullejant i sovint descobreixo coses que m’agraden.

El darrer dijous en un número de la revista “In-fàn-ci-a” vaig llegir una entrevista a la psicòloga americana Alison Gopnik i em va agradar el que deia.

L’entrevistador/a en un moment donat li demana:

–          Té consells per als pares que volen maximitzar les capacitats mentals úniques dels seus fills?

A.G: “Em temo que la resposta és bastant incòmoda: cal que moltes persones tinguin cura del nen i que l’estimin, a més a més que tingui moltes coses amb què pugui jugar, sense preocupar-se gaire de si l’infant està desenvolupant capacitats útils en un futur o si està fent un gran desgavell. Una de les coses que voldria dir és que, des de un punt de vista evolutiu, l’ambient ideal i més estimulant per un infant conté més fang, animals i parents que el que la majoria de nosaltres pot suportar el dia d’avui. Si tot això és difícil de gestionar ens podem conformar amb unes quantes capses de cartró, un peix vermell i algunes plantes de mongetes. I , a més, això és el que es pot trobar a l’escola bressol. (…)

Sabem científicament que el que aprenen els nens ho aprenen principalment d’altres persones, sobretot de les persones que en tenen cura. La cosa més important és tenir persones que estiguin implicades amb els nens sense que n’estiguin estressades”

Així que en resum hem d’oferir un ambient estimulant als nens i deixar que juguin, que descobreixin, que s’embrutin. I que es relacioni amb un cercle prou ampli de gent. Cadascú tindrà una cosa diferent a oferir a aquell infant. Si totes les hores recauen en un sol cuidador és normal que aquest/a acabi estressat, cansat i desitjant que la criatura marxi o dormi.

L’altre dia vaig llegir el titular d’un article que em va semblar genial “Jo
era bona mare fins que vaig tenir fills”. Hi ha dies que et trobes histèrica, crides, no tens paciència …. Amb lo “monos” que trobaves als nens quan feies una estona de cangur.

Hi va haver una altra resposta que em va encantar:

–          Com poden posar-se els adults en la mateixa longitud d’ona dels avantatges mentals que tenen els infants?

A.G: “Hi ha coses que recondueixen els adults a la infancia. Una d’aquestes coses és viatjar. Anar a un lloc nou. Si anéssim per primera vegada a Pequín, tot el que ens envoltaria seria diferent. Absorbiríem molta informació en un sol instant. Les portes semblarien noves,i les taules,  i les persones … Potser portaríem mesos com zombies i, de cop, un viatge ens faria sentir desperts.

Una altra cosa és la cafeïna. La cafeïna sembla tenir alguns efectes en el cervell semblants al que els passa als infants.

Sovint dic: “Sabeu com és ser nens? És com enamorar-se per primera vegada a París després d’haver begut quatre expressos dobles” Estàs ben viu, ben despert i conscient.”

Fa poc vaig anar a veurel’espectacle del Berto Romero. En el monòleg explica que té un fill de dos anys i que viure amb un fill de dos anys és com viure amb un cocainòman i que és esgotador. Tot el dia accelerat que “ve una piedra y lo flipa! Y lo flipa con todo porque casi todo es la primera vez que lo ve!”.

Em sembla molt bona la comparació del viatjar. Quan viatges veus coses noves, menges coses noves i probablemnt tu estàs més relaxat. Més obert a tot. Et deixes sorprendre i et deixes anar.

Tal com està la vida, cada vegada és més difícil viatjar però sempre tens racons del teu entorn proper que no coneixes per a descobrir. I com a últim recurs sempre pots tornar a Berga amb quatre cafès de més que ho veuràs tot amb uns ulls més oberts.

Read Full Post »