Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 27/05/2013

L’últim conte que vaig explicar a la biblioteca als nens de la clase parlava sobre una nena i la seva àvia  (realment aquestes sessions de biblio donen per molt).

A la conversa post conte tots anaven explicant quants avis i àvies tenien.

         –  Jo tinc dos àvies i dos avis.

          – Jo dos àvies i un avi perquè el meu avi es va morir perquè estava malalt.

         –  Jo tinc tres avis i tres àvies.

         –  Que tens besavis?

          – Sí, són els avis del meu pare – va apuntar el P.

          – El meu besavi es va morir a la guerra.

         –  Jo tinc una àvia que es diu “tieta Conchi”.

          – Vols dir A. que és la teva àvia la “tieta Conchi”?

          – Sí, és la meva àvia.

Llavors vaig recordar “la tieta” del Joan Manuel Serrat i vaig pensar amb allò de “la que no té més fills que els fills dels seus germans…” i em vaig alegrar de que aquesta tieta tingués unes nétes. I perquè no?

Llavors van anar dient coses que feien amb els seus avis i àvies. Pensant amb L’Alison Gopnik del post passat i la importància d’envoltar als nens de diferents referents que els aportin estímuls, crec que els avis n’acostumen a ser dels principals i que tenen molt a oferir.

El meu fill, sense anar més lluny, té un avi que li ensenya a plantar hortalisses a l’hort i a fer punteria amb els aglans. Té una iaia que li canta cançons “d’abans” i el porta en cotxe a fer voltes pels voltants del poble mentre li explica el nom de les cases i les fonts. Té un abuelo que li posa música a saco i juga llargues tandes de partides de “rojo y negro”. Té una àvia, tan entregada com els altres tres, que li escriu cartes que rep amb il.lusió a la bústia amb un sobre al seu nom i fan puzzles difícils a l’ordinador.

Els nens de la meva clase de P-5 també juguen molt a la oca, a cartes i al parxís amb els seus avis. La C. i la J.  donen menjar als animals amb els seus avis. Molts explicaven que els cuidaven quan estaven malalts, els feien el dinar i els anaven a buscar al cole. L’I. deia que els seu avi li posava sumes i l’A que el seu avi li feia dibuixos. El J. deia que el seu era molt rabiut però que a vegades jugaba amb ell i el G. que anava d’excursió amb el seu.

La traca final va ser heavy. La C. va aixecar la mà per parlar i ens va explicar:

–  La meva àvia es va morir  en un globus.

          – Què C.? En un globus?

         –  Sí, perquè va xocar amb un altre globus.

Acabava de ser notícia de la tele el “xoque” de dos globus ( on era a Turquia?) Així que si ja em semblava estrany encara era més sospitós. De tota manera, la nena ho deia molt segura i no m’atrevia a dementir-ho davant de tothom. Vaig pensar que ja ho demanaria als pares, a veure si hi havia alguna part de veritat…

Pels nens, evidentment, va ser una història fantàstica que aportava a l’àvia de la C., pilot de globus aerostàtic,  un caché més elevat que els avis jugadors del parchís.

El G. va fer una de les seves genials sortides:

          – Així C, . la teva àvia va morir-se passant s’ho molt bé!

I la C. va fer una cara com volent dir “Home caure del cel no sé si deu ser taaan guai”.

Aquest matí he pogut parlar amb el pare de la C. que, com era esperable, m’ha desmentit totalment la història i, com si jo pogués tenir-ne dubtes, ha afegit:

         –  Mira ahir vam fer la comunió de la gran i estaven totes dues iaies.

He parlat seriosament amb la C.

         –  C. el teu pare m’ha dit que no és veritat que la teva àvia morís en un globus.

I ella encara va i diu:

          – És que no era la meva àvia, era la meva besàvia.

         –  C.! Prou de mentides!

         –  És que era la “marida” del meu avi.

          – C! digues la veritat: algú de la teva familia s’ha mort en un globus?

M’ha reconegut que no i m’he posat seriosa dient que no es jugava amb això i que dir que la teva àvia s’ha mort quan està viva no era una “groma” i que no es feia.

Read Full Post »