Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for juny de 2013

Avui fas quatre anys. Quatre anys que escoltes les nostres paraules.  Quatre anys que ens dius coses.

És impressionant les paraules que aprenen els nens d’un any a l’altre. Jo en aquest últim any, en canvi,  en dec haver après 3 o 4.

Tu des de que vas a l’escola saps dir psicomotricitat, i em parles de que feu un projecte, de que teniu ous a la incubadora a veure si neixen pollets. De que el dilluns has de portar una notícia, de que has fet el taller de no sé què.

Al llarg d’aquest any m’has fet riure i m’has sorprès amb les tevés noves paraules. Un dia jo estava aparcant i tu des de la cadireta del seient del darrere em deixes anar:

        –   Mare ho estàs fent de pena!

Tenies raó, tot i que al final ho vaig saber corregir i et vaig ensenyar una nova expressió:

         –  Mira, però al final m’ha quedat de perles.

Així que quan un dia,  tornant del zoo, l’àvia et va demanar:

          – Saps com t’has portat avui Guim?

Tu vas dir:

          . Sí, de perles.

També  has començat a fer preguntes madures i m’has deixat sense massa paraules a mi:

         –   On són els teus avis?

         –  La Nona ja la coneixes.

         –  Sí, però els altres avis.

          . Es van morir.

          – Però on són?

         –  No ho sé (ja us vaig dir que a mi els morts del cel em feien pànic de petita i sí jo no sé una cosa crec que he de ser sincera amb ell), és una cosa una mica màgica que no sabem gaire  (alguna cosa així vaig dir).

(i vam aparcar el tema fins al pròxim “asalto”)

Però principalment aquest últim any he vist una cosa clara en tu: ETS UN AMANT DE LES PARAULES. Ho ets, com ho sóc jo.

Potser sona cursi però per a mi el món es divideix en dos: “Els que són amants de les paraules i els que no”. Els que no ho són fan servir les paraules com a eina comunicativa i prou. Els altres, som els que parlem de paraules boniques i paraules lletges, ens quedem amb una frase bonica d’una cançó o d’un text, ens preguntem d’on ve una paraula, ens agraden els crucigrames i aprendre paraules noves.

I tu ets així. Ho he vist quan t’interesses per com es diu una paraula en castellà o quan em demanes què vol dir una cosa. Et fixes en paraules que s’assemblen i t’agrada aprendre les lletres de les cançons. Ho he vist per com escoltes els contes i per l’interès que tens en aprendre’t els noms de les cases, de les persones i els pobles pels que passem en cotxe.

M’agrada parlar amb tu. Perquè ja sé ara que ets un interlocutor distret, que saps escoltar i aportes. Cada nit em demanes que t’expliqui coses dels nens de la meva classe i ja és com si els coneguessis a tots. I el pare t’explica coses del cel i el sol i que “ara que tu te’n vas a dormir els nens de Xina s’estan menjant els “Chocapic” de l’esmorzar” i temes d’aquests (que a mi sempre m’ha costat entendre perquè mentre m’interessava per les paraules boniques se m’escapaven temes científics molt bàsics) i l’escoltes amb molt interès i li fas preguntes.

Per suposat no tenim sempre afinitat en la temàtica de la conversa ja que el teu tema preferit és parlar d’on tenim aparcats els cotxes, de si hem trobat aparcament a prop de casa, de qui són els cotxes que hi ha aparcats al costat… però jo intento posar passió en el tema pensant  que un dia jo seré vella i pesadíssima parlant-te sempre de les mateixes coses i tu hauràs de fer veure que no ho sóc tant.

Read Full Post »