Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for juliol de 2013

Avui quan hem tornat a la tarda de la piscina amb el Guim hem vist que el llum de l’escala de  casa  s’havia espatllat. En entrar al pis, però,  hem comprovat que tampoc anava el llum del passadís , ni el del lavabo …

El Guim provava d’encendre altres llums sense entendre perquè no n’ anava cap. Per primer cop, en la seva vida conscient, he fet que m’acompanyés en el típic procés de “ha marxat el llum”:

-Comprovar vàries llums de la casa

– Sortir a parlar amb els veïns per corroborar que tampoc en tenen.

– Trobar alguna prova de que és a tot el poble = és un tema “d’ells”.

Hem tornat a entrar a casa  i hem anat a la sala. La llum de la tarda entrava per les finestres, encara era clar  i el Guim diu:

– Sort que la llum del cel no s’ha espatllat!

Li he fet una explicació “tècnica cutre” ja que jo amb això de “és d’ells” ja em quedo tranquil.la. Li he fet una llista de coses que no anaven: els telèfons, la nevera, la tele, la vitroceràmica …

Segona intervenció:

– Del nostre cos tot funciona: les orelles, els  ulls ….

– Sí, amb això tenim sort.

Després hem jugat a un joc de taula, incomunicats, agradablement incomunicats. A mi em segueix fent il.lusió que marxi el llum; de la mateixa manera que em segueix fent il.lusió que nevi o la nit de reis.

Ara no passa tant sovint, però quan era petita a l’estiu quan hi havia tormenta (o quatre gotes) era constant. Em recorda especialment a estar amb els meus avis i la meva germana, sentint ploure fort a fora i encenent espelmes a llocs estratègics.

Ha estat emocionant pensar què faríem per sopar que no necessités cocció i encendre espelemes a la taula. Llàstima que a mig sopar ja ha tornat. Per a mi sempre és una tallada de rotllo quan torna i de cop s’encén la tele, molts llums de casa, s’activen sorollets de diferents aparells …

Reconec que ara estic encantada d’escriure  a l’ordinador i rebre whatsapps i mirar de fons una pel.li romantiqueta dolentíssima de tv3, però, de tant en tant, mola viure unes hores incomunicats a la llum de les espelemes parlant. I les paraules, sense interrupcions de telèfons, sobre el silenci, sembla que se sentin més clares i les converses són més llargues i les orelles (que per sort funcionen a part de Fecsa Endesa) sembla que escoltin més.

Read Full Post »